Resultats de la cerca
Es mostren 21 resultats
tinció de Perls
Biologia
Tècnica de coloració histoquímica per a la demostració del ferro ionitzat (presència d’hemosiderina).
Per l’acció de l’àcid clorhídric i del ferrocianur potàssic, el ferro pren un color blau de Prússia
gal·lionel·la
Biologia
Gènere de bacteris de l’ordre dels pseudomonadals, de la família de les caulobacteriàcies, que es caracteritza pel fet de posseir un peduncle, producte de secreció de la cèl·lula, que consisteix en una franja retorta en espiral impregnada d’hidròxid de ferro.
Els bacteris són immòbils i resten lligats lateralment al peduncle Oxiden el ferro i el fixen
clamidobacterials
Biologia
Ordre de bacteris format per microorganismes unicel·lulars dotats de beines mucilaginoses que reuneixen un gran nombre de cèl·lules en forma de filaments, sovint falsament ramificats, cosa que els fa tenir l’aspecte d’organismes superiors.
Són capaços de precipitar en llurs beines òxids de ferro o de manganès Es reprodueixen per conidis fixos o flagellats, que són cèllules joves despreses d’un extrem de la beina i que originen un nou filament dins els filaments la multiplicació de les cèllules es fa per escissiparitat Viuen en aigües dolces de poca profunditat, riques en matèria orgànica i en sals de ferro Han tingut, i tenen encara, un paper important en la formació de molts jaciments de ferro
siderèmia
Biologia
Presència de ferro a la sang.
Normalment aquest circula unit a una B-globulina, la transferrina Quan hom parla de siderèmia es refereix a aquest complex Fe-transferrina, que es presenta en la proporció de 80 a 160 gammes per 100 ml
siderocapsàcies
Biologia
Família de bacteris de l’ordre dels pseudomonadals, de forma de bacil curt, mòbils per flagel·lació polar, gramnegatius i no esporulats.
En conjunt són bacteris aquàtics, abundants en aigües riques en ferro i magnesi Inclou, entre altres, els gèneres Ferrobacillus i Siderocapsa
siderobacteri
Biologia
Bacteri que forma precipitats de ferro o manganès oxidats extracel·lulars.
caulobàcter
Biologia
Gènere de bacteris, de la família de les caulobacteriàcies, que es caracteritzen per posseir un peduncle, originat per l’acumulació de materials capsulars entorn del primitiu flagel polar, mitjançant el qual poden fixar-se a un substrat sòlid submergit.
No fixen ferro, tot i que el poden oxidar Es multipliquen per escissiparitat, però mentre que una de les cèllules filles es manté fixa al substrat pel peduncle, l’altra, dotada d’un flagel polar, es pot moure lliurement fins a trobar un substrat adequat
sideroblast
Biologia
Cèl·lula immadura (normoblast amb inclusions de ferro) de la medul·la òssia.
La proporció normal és de 30 a 50%, però el seu nombre augmenta en l’anèmia perniciosa, en les anèmies sideroacrèstiques i en l’anèmia aplàstica, i disminueix en casos d’eritropoesi ferropènica
tapís microbià
Biologia
Comunitat procariòtica composta essencialment de diverses poblacions de bacteris disposats en capes horitzontals primes.
Aquestes comunitats s’estableixen a la interfase entre l’aigua i el sediment, i la diversitat dins el tapís és relativament baixa De dalt a baix trobem cianobacteris que són fototròfics i aeròbics bacteris vermells cromatiàcies i bacteris verds del sofre clorobiàcies, fototròfics i anaeròbics i bacteris reductors del sulfat, també anaeròbics Molts tapissos microbians d’èpoques geològiques antigues donaren origen a estromatòlits i a les formacions de ferro en bandes BIF També s’han anomenat mantells microbians, o mantells algals A Catalunya es troben molt ben representats a la…
sideròfil
Biologia
Dit dels organismes que viuen en les aigües riques en composts de ferro.