Resultats de la cerca

Cursà els estudis de llicenciatura a la Universitat de Washington i es doctorà en immunologia 1980 a la Universitat de Texas Ha treballat com a investigadora al Howard Hughes Medical Institute Universitat de Columbia i com a professora assistent al departament de neurobiologia de la Harvard Medical School Actualment és membre de la divisió de ciències bàsiques al Fred Hutchinson Cancer Research Center i professora de fisiologia i biofísica a la Universitat de Washington Seattle La seva recerca està orientada als mecanismes que permeten la detecció de les olors i de…

Investigà nombrosos virus infecciosos i descobrí i desenvolupà diverses vacunes, com l’antipoliomielítica per via oral Féu també recerques sobre la toxoplasmosi i el càncer

Fou director del servei d’anatomia patològica de l’hospital de Washington i el deixeble més important de Ramón y Cajal Introduí noves tècniques d’impregnació metàllica en l’estudi de la histologia del sistema nerviós

Molts dels microorganismes que formen la biosfera subterrània, bàsicament bacteris, són anaeròbics, s’alimenten d’hidrogen i suporten grans pressions Aquesta biosfera subterrània no depèn de la fotosíntesi, com la resta d’ecosistemes de la Terra Malgrat que els més estudiats s’obtingueren de roques situades a 500 m sota la superfície terrestre, se n'han trobat fins a fondàries de 2 800 m, en una extensa formació basàltica situada als estats de Washington i Oregon, a l’W dels Estats Units, i en formacions granítiques de Suècia

De família jueva benestant i d’un elevat nivell cultural, es graduà en medicina a la Universitat de Torí l’any 1936, però el 1938 es veié impedida d’exercir a causa de les prohibicions imposades als jueus per Mussolini en el camp professional Com a alternativa, establí a casa seva un petit laboratori, on començà a estudiar el desenvolupament cellular en embrions de pollastre Durant la Segona Guerra Mundial visqué en semiclandestinitat amb la seva família Al final del conflicte anà als EUA, on treballà a la Washington University, a Saint Louis, sota la direcció de Viktor Hamburger…

Les diferències entorn del que és o no ètic i l’abast de les decisions expliquen el desig de voler assegurar un “corpus” legislatiu que reculli allò que és mínimament acceptable en societats pluralistes Els progressos biomèdics donen una capacitat i un poder de l’home sobre l’home i obliguen d’una manera especial els metges —en allò que fa referència a diagnosi, pronòstic i possibilitats de tractament— a prendre decisions que afecten la vida humana i la seva qualitat amb una urgència i una freqüència noves Sembla, però, que l’àmbit de la bioètica ha d’ésser més ampli que l’estrictament mèdic…