Resultats de la cerca
Es mostren 4305 resultats
caspasa
Biologia
Proteïna citoplasmàtica implicada en la gènesi de la mort cel·lular programada.
candicidina
Biologia
Antibiòtic fungistàtic i fungicida produït per una soca de Streptomyces griseus
, és especialment eficaç contra Candida albicans
.
topoisomerasa
Biologia
Enzim que canvia la forma topològica de l’ADN, evitant o provocant superenrotllaments de la doble hèlix.
Hi ha topoisomerases específiques per provocar enrotllaments i d’altres per reduir-ne el nombre Durant la replicació de l’ADN, aquests enzims faciliten el desenrotllament de l’estructura de doble hèlix de l’ADN
terapèutica gènica
Biologia
Medicina
Terapèutica per a malalties genètiques que es basa en la transferència de còpies normals dels gens defectuosos als individus afectats perquè produeixin quantitats suficients del producte gènic normal.
Per a poder realitzar terapèutica gènica cal tenir aïllat el gen normal, disposar de cèllules de l’individu afectat on es pugui inserir, com per exemple cèllules del moll de l’os, disposar d’un mètode d’introducció del gen i que les cèllules, un cop reintroduïdes en el pacient, produeixin la proteïna normal en quantitat suficient i al lloc correcte En un procés de terapèutica gènica primer s’obtenen cèllules del pacient, a continuació s’hi introdueix el gen fent servir, generalment, vectors vírics, se seleccionen les cèllules que han incorporat el gen i produeixen nivells normals de la…
subsp
Biologia
Botànica
Zoologia
Abreviatura del llatí subspecies (‘subespècie’), emprada en sistemàtica biològica, botànica, zoològica i microbiològica.
solc neural
Biologia
Estructura embrionària en forma de solc formada per cèl·lules neuroepitelials, precursora del sistema nerviós central (l’encèfal i la medul·la espinal).
El solc neural es forma pel plegament de la placa neural, que prové d’un engruiximent de l’ectoderm dorsal que es produeix al final de la gastrulació El solc neural es va tancant fins a formar el tub neural , en un procés anomenat neurulació
retrotransposó
Biologia
Element d’ADN que es pot inserir en diferents llocs d’un plasmidi o d’un cromosoma, independentment del sistema de recombinació de la cèl·lula hoste, mitjançant un intermediari d’ARN.
Els retrotransposons contenen els gens que codifiquen les proteïnes implicades en el pas ARN-ADN anomenat retrotranscripció i catalitzat per un enzim anomenat retrotranscriptasa , en la seva pròpia inserció També contenen altres gens que poden conferir noves propietats fenotípiques a la cèllula Hom considera que alguns retrotransposons poden estar emparentats amb els retrovirus, i que algunes seqüències moderadament repetides del genoma dels organismes podrien ésser retrotransposons o tenir-hi el seu origen, com per exemple la família alu present al genoma humà
replicó
Biologia
Regió cromosòmica o element genètic lliure que conté les seqüències d’ADN necessàries per a la iniciació de la replicació i actua com una unitat autònoma durant aquest procés.
Tot el cromosoma bacterià es comporta com un únic replicó, mentre que els cromosomes eucariotes contenen centenars de replicons Cada replicó té el seu propi origen de replicació, i es replica com un sol segment d’ADN El genoma dels mamífers conté uns 25 000 replicons, formats cadascun d’ells per uns 100 000 - 200 000 parells de bases En canvi, el genoma dels insectes, més petit, conté uns 3 500 replicons, formats cadascun d’ells per uns 40 000 parells de bases
proteòmica
Biologia
Branca de la biologia molecular que s’ocupa de la caracterització de les proteïnes codificades per un genoma complet (proteoma).
paràtop
Biologia
Immunologia
Part d’una molècula d’anticòs que reconeix i estableix contacte amb el determinant antigènic o epítop, participant en la determinació de l’especificitat de la unió antigen-anticòs.
El paràtop es troba a la part variable de la molècula d’anticòs