Resultats de la cerca

Es doctorà el 1973 a la Universitat de Tübingen Del 1978 al 1980 treballà al Laboratori Europeu de Biologia Molecular de Heidelberg, i des del 1981, a l’Institut Max Planck de Biologia i Desenvolupament de Tübingen, del qual fou directora 1985-90 Des del 1990 és directora del departament de genètica d’aquest institut El 1992 rebé el premi General Motors d’investigació pels seus treballs sobre la genètica del càncer, i el 1995 fou guardonada amb el premi Nobel de medicina i fisiologia, que compartí amb els nord-americans Edward Lewis i Eric Wieschaus, pels seus descobriments sobre el control…

Estudià a la Universitat de Minnesota i a l’Institut de Tecnologia de Califòrnia, on fou professor 1946-88 Doctor honoris causa per les universitats de Minnesota EUA i Umeaa Suècia, també fou un estudiós de la bioestadística i la meteorologia El 1995 rebé el premi Nobel de medicina i fisiologia, juntament amb Christiane Nüsslein-Volhard i Eric F Wieschaus, pels seus treballs en biologia bàsica i pels coneixements aportats sobre el control genètic del desenvolupament embrionari

Llicenciat en estudis catalans per la Universitat de Perpinyà, es doctorà en geografia per la Universitat Autònoma de Barcelona 2001 Professor titular del departament de geografia i de l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la UAB, ha estat director del Museu Monogràfic del Montseny, és director de l’Observatori de Seguiment de la Biodiversitat de la Tordera i assessor del Centre de Biodiversitat d’Andorra i del Consell Assessor pel Desenvolupament Sostenible Bon coneixedor del massís del Montseny i el seu entorn i divulgador de temes ambientals, és autor, entre altres obres, d' Els…

Catedràtic de la Universitat Autònoma de Barcelona 1980 i de la Universitat de Barcelona 1988 President de la Societat Catalana de Biologia 1989-93 Ha estat un dels primers investigadors sobre ecologia microbiana als Països Catalans i a l’Estat espanyol, en particular sobre avaluació de riscs de la introducció al medi de microorganismes manipulats genèticament, el cicle del sofre en la natura, les comunitats de bacteris fototròfics en llacs d’origen càrstic, els tapissos microbians i la producció per determinats bacteris de plàstics biodegradables Cal destacar els seus estudis sobre les…

Es doctorà en biologia el 1974 a la Universitat de Yale En 1975-78 treballà a la Universitat de Zuric i del 1978 al 1981 dirigí el Laboratori Europeu de Biologia Molecular de Heidelberg Des del 1981 és cap del departament de biologia molecular de la Universitat de Princeton Compartí el premi Nobel de medicina i fisiologia del 1995 amb CNüsslein-Volhard i ELewis pels seus descobriments sobre el control genètic del desenvolupament embrionari

Completament sanguinolent els primers dies, després es torna serosanguinolent, i esdevé, cap al final, serós