Resultats de la cerca

Són sapròfits, paràsits o patògens d’animals, i d’algunes plantes Poden ésser cultivats en medis acellulars el desenvolupament dels paràsits és normalment extracellular No és coneguda amb exactitud la modalitat de reproducció que segueixen, per bé que hom suposa que sofreixen gemmacions i fragmentacions El gènere més important d’aquesta classe és el micoplasma, per bé que la classe inclou també Acholeplasma , que es desenvolupa bé en absència de colesterol, i Thermoplasma , que presenta l’òptim de creixement a 55°C de temperatura i a 2,0 de pH

És format d’aigua, mucina, sals inorgàniques, cèllules epitelials, leucòcits i matèria granular

Els membres d’aquest grup causen malalties en els conductes respiratoris de l’home i d’altres vertebrats Aquest grup inclou els virus de la ràbia, la grip, la rosa i les galteres

L’observació microscòpica d’aquestes gotes mostra que són formades per cèllules esfèriques i de parets gruixudes, anomenades microcists , que poden suportar la dessecació i ésser viables durant llargs períodes

Són cèllules flexibles, car la paret cellular no és totalment rígida Secreten abundants mucositats Formen cossos fructífers, constituïts per cèllules resistents a la dessecació microcists , que fins i tot poden tenir 1 mm d’alçada i aspecte arborescent Alguns són cellulosolítics

Aquest procés dóna com a resultat la constitució de dues cèllules filles En la mitosi hom pot distingir la profase, la metafase, l’anafase i la telofase En la profase el material genètic s’enrotlla i pren consistència en els cromosomes, que es fan visibles al microscopi La membrana nuclear comença a esmicolar-se Entre els dos centríols, que s’han duplicat durant la interfase prèvia a la mitosi, s’agrupen una colla de fibres, que formen el fus acromàtic Cap a la fi de la profase desapareix el nuclèol Durant la metafase cada centròmer s’uneix a una fibra del fus, i els cromosomes, cadascun dels…

El nombre de mitocondris depèn de l’espècie, de l’estat funcional i de les condicions de vida de la cèllula L’origen és discutit, però coexisteixen dues teories per formació de novo a la matriu citoplasmàtica no demostrada o per bipartició o replegament de la membrana nuclear, de la membrana plasmàtica, del reticle endoplasmàtic o de l’aparell de Golgi L’observació al microscopi electrònic ha revelat una estructura complexa l’embolcall extern és format per un full extern i un d’intern, separats per un espai d’uns 90Å, cadascun dels quals té l’estructura de doble membrana, semblant a la…