Resultats de la cerca
Es mostren 40 resultats
Bernardo Alberto Houssay
Biologia
Fisiòleg argentí.
Doctor en farmàcia 1904 i medicina 1911, catedràtic de fisiologia de la Universitat de Buenos Aires 1919, fou creador d’una escola de gran nivell Són notables els seus estudis sobre el metabolisme dels glúcids, la fisiopatologia de la diabetis i l’activitat del lòbul anterior de la hipòfisi, pels quals li fou concedit, juntament amb C i G Cori, el premi Nobel de medicina el 1947 És autor de molts llibres, entre els quals el text Fisiología humana 1945 que, publicat en nou idiomes, ha estat un dels llibres bàsics per a l’ensenyament
reversió
Biologia
Mutació soferta per un individu en el sentit invers al d’una mutació anterior, que és constatada pel fet que es retorna al fenotip salvatge inicial.
És anomenada també mutació supressora o retromutació funcional , per distingir-la de la retromutació pròpiament dita, en la qual hom coneix que ha estat establert, a més a més, el genotip salvatge
grànul acrosòmic
Biologia
Grànul que apareix dins el complex de Golgi quan l’espermàtida esdevé espermatozoide; acaba disposant-se en el pol anterior del nucli, i llavors és anomenat acrosoma.
impotència
Biologia
Dret canònic
Incapacitat de l’home per a assolir l’erecció.
És primària o total quan s’ha manifestat des de l’inici de les primeres experiències sexuals d’un individu, i secundària o relativa quan es manifesta en algun moment de la vida sexual d’un individu Ambdues són degudes a una multiplicitat de factors etiològics, tant orgànics com psíquics aquests, en un 95% dels casos Amb el nom d’impotència hom entén, de vegades, sobretot en llenguatge jurídic, la impossibilitat o incapacitat d’efectuar el coit impossibilitas coeundi o de generar impossibilitas generandi , tant per part de l’home impotència quant al coit, infecunditat quant a la generació…
Silvi
Biologia
Nom amb el qual és conegut el fisiòleg i anatomista holandès d’origen francès François de le Boë, conegut també pel nom llatinitzat Franciscus Silvio o Sylvius.
Fou professor i rector de la Universitat de Leiden introduí la instrucció clínica en l’ensenyament de la medicina, descriví la tuberculosi pulmonar i assenyalà la importància de la saliva i dels sucs gàstrics i pancreàtics en la digestió dels aliments Seguidor de la iatroquímica, doctrina que explicava les malalties per trastorns de la fermentatio vague procés químic d’origen digestiu però determinant de tota la fisiologia, acceptava les doctrines de Harvey sobre la circulació de la sang, el calor innatus del cor i els animales spiritus que circulen pels nervis És conegut principalment per…
Mara Dierssen
© Ruben Moreno / Generalitat de Catalunya
Biologia
Neurobiòloga.
Doctorada en medicina i cirurgia a la Universitat de Cantàbria el 1985, és profesora de Psicofisiologia a la Universitat Ramon Llull, professora collaboradora a la Universitat Autònoma de Barcelona Participa també en el programa Health and Life Sciences Genetics and Disease, de la Universitat Pompeu Fabra Coordina el projecte Gens i Malaltia del Centre de Regulació Genòmica de Barcelona, on dirigeix un equip de recerca sobre el cromosoma 21, la trisomia del qual provoca la síndrome de Down Ha presidit la International Behavior and Genetics Society 2005 i és també membre de la junta directiva…
Paul Ehrlich
Biologia
Bacteriòleg alemany.
Estudià a les universitats de Breslau, Estrasburg i Friburg Fou deixeble de Koch, i regentà més tard l’institut que en porta el nom Nomenat director de l’institut de terapèutica experimental de Frankfurt, el 1908 rebé el premi Nobel de medicina, que compartí amb Il’ja Mečnikov Els seus treballs sobre immunologia i sobre la terapèutica de les malalties infeccioses foren decisius en el camp de la immunologia es destaca sobretot en l’explicació del mecanisme de la reacció antigen-anticòs, i en el de la terapèutica antimicrobiana el seu èxit més important fou el descobriment del salvarsan 1909,…
tim
© Fototeca.cat
Biologia
Zoologia
Glàndula de secreció interna dels vertebrats formada per acumulacions del teixit tou situat a la regió branquial en els peixos i a la de la gola en els altres vertebrats.
En els ocells i mamífers és generalment bilobulada, amb una massa a cada costat del coll Segons sembla, és un òrgan relacionat amb la producció de leucòcits En l’home té una posició retrosternal, en el mediastí anterior, que desapareix o esdevé rudimentària en l’adult La medulla conté unes estructures cellulars epitelials, anomenades corpuscles de Hassall , i nombrosos limfòcits, juntament amb cèllules del teixit connectiu, com macròfag, cèllules reticulars i fibroblasts El tim i la seva posició 1, lòbul dret del tim 2, pulmó dret 3, vena subclàvia dreta 4, artèria subclàvia…
acrosoma
Biologia
Vesícula plena d’enzims hidrolítics i substàncies riques en glúcids que embolcalla la part anterior del nucli de l’espermatozoide com si fos un caputxó, juntament amb el qual constitueix el cap del gàmeta.
Deriva del grànul acrosòmic i és delimitat per una membrana externa i una altra interna, contigua a la del nucli L’acrosoma té una gran importància en el moment del reconeixement i la penetració de l’espermatozoide en les membranes oocitàries reacció acrosòmica
centre diferenciador
Biologia
Regió diferenciada del blastoderma dels embrions dels insectes, situada a la part que més tard correspondrà a la regió toràcica anterior de l’embrió, formada per acció d’una substància difusible provinent del centre formador.
Un cop format, esdevé el principal centre director del desenvolupament i del creixement de l’embrió És equiparable al centre organitzador dels amfibis