Resultats de la cerca
Es mostren 4307 resultats
glàndula del bissus
Biologia
Zoologia
Glàndula dels crustacis situada a la base de l’ull i que secreta una hormona inhibidora de la muda.
glàndula de l’albúmina
Biologia
Zoologia
Conjunt de cèl·lules disposades al llarg de l’oviducte de l’aparell reproductor femení dels platihelmints, els condroïctis, els osteïctis, els amfibis, els rèptils i els ocells i que secreten l’embolcall nutritiu de l’ou fecundat.
glàndula de la cera
Biologia
Zoologia
Cadascuna de les glàndules de l’abella situades en posició ventral a l’abdomen i que secreten la cera per a edificar el rusc.
glàndula apocrina
Biologia
Zoologia
Cadascuna de les glàndules que secreten en gran quantitat substàncies pròpies de la cèl·lula.
germinació
Biologia
Botànica
Inici del desenvolupament d’una espora, d’un gra de pol·len o d’una diàspora qualsevol.
complex genotípic
Biologia
Conjunt de gens existents en el total d’individus d’una població i de les combinacions que poden donar.
enginyeria genètica

Producció d’insulina per enginyeria genètica
© Fototeca.cat
Biologia
Conjunt de tècniques per mitjà de les quals hom modifica la dotació gènica d’un organisme, afegint-li un segment d’ADN (gens) d’un altre organisme.
Pel fet que l’ADN és l’estructura responsable de la producció de proteïnes transcripció, traducció i, en general, de tota la producció cellular, l’enginyeria genètica es fonamenta en la introducció de nous patrons d’ADN dins el sistema genètic d’un organisme per tal de fer-li sintetitzar proteïnes que altrament no sintetitzaria Per bé que a la pràctica de l’enginyeria genètica hom no ha exclòs els organismes superiors, és en els microorganismes unicellulars on més s’ha desenvolupat, i especialment en el bacteri Escherichia coli , pel fet d’ésser el més estudiat i conegut per la genètica…
generació espontània
Biologia
Teoria que admet la possibilitat que determinats organismes s’hagin originat a partir de matèria inorgànica.
A través de la història de la biologia, aquesta teoria ha estat enunciada i discutida amb l’ajut d’investigacions molt diverses i a diferents nivells de l’organització vivent A la fi del s XIX, Pasteur demostrà que la generació espontània no es pot produir en condicions d’experimentació ordinària, i enuncià que tot ésser vivent prové d’un altre ésser vivent omne vivum e vivo La generació espontània resta com una possibilitat que tingué lloc en el passat, però que fins ara no ha pogut ésser observada a la natura ni reproduïda amb tècniques experimentals