Resultats de la cerca
Es mostren 47 resultats
nucleocàpsida
Biologia
Unitat de l’estructura vírica constituïda per una coberta proteica (càpsida) a l’interior de la qual es troba l’àcid nucleic corresponent.
teixit
Biologia
Conjunt de cèl·lules d’un organisme que tenen la mateixa funció i presenten la mateixa diferenciació morfològica.
Constitueix l’estructura fonamental de què es componen els òrgans dels animals i les plantes A mesura que s’avança en l’escala evolutiva, hom observa la presència creixent de grups de cèllules que coordinen llur activitat i s’especialitzen per dur a terme funcions molt particulars Això els comporta una diferenciació morfològica i unes característiques citològiques peculiars Els principals teixits dels metazous són el teixit glandular, el nerviós, el muscular, el conjuntiu, l’ossi, el reticular i el fibrós El teixit glandular és format d’agrupacions de cèllules epitelials amb funció secretora…
miogen
Biologia
Fracció proteica muscular extraïble per dissolució en aigua freda, constituïda en gran part per enzims del metabolisme oxidatiu de la glucosa i per mioglobina.
El miogen constitueix prop de la meitat de la fracció proteica del sarcoplasma
os
![](/sites/default/files/media/FOTO/os.jpg)
Estructura d’un os humà
© Fototeca.cat
Biologia
Zoologia
Teixit connectiu, de notable elasticitat i de gran duresa, que en els vertebrats efectua una triple funció: la de sosteniment del cos, la de protecció d’alguns òrgans (cervell, cor, pulmons) i la de possibilitar el moviment (a tall de palanques mogudes pels músculs) (esquelet).
Estructura i classificació dels ossos En dependència de llur funció, els ossos presenten formes diverses Hom els divideix en llargs com els del fèmur, amples com l’omòplat, i curts com els del puny Els llargs consten de cos o diàfisi part dura i compacta, amb una cavitat interior ocupada per la medulla o moll , de color groc i de dos extrems o epífisis L’estructura dels ossos amples i curts és semblant a la de la diàfisi dels llargs les vèrtebres i els ossos de la cara presenten formes molt irregulars Les prominències arrodonides que als extrems d’un os encaixen dins la conca d’un altre són…
soma
Biologia
Massa del cos, constituïda per les cèl·lules vegetatives o corporals, que, bé que es modifiquen per influència del medi, no transmeten per herència les variacions adquirides.
Aquest terme és emprat en oposició a germen
subtància intercel·lular
Biologia
Substància fonamental constituïda per un líquid mucoide i viscós que hi ha entre les cèl·lules dels teixits embrionaris i que es va diferenciant fins a adquirir una estructura fibril·lar.
sistema simpàtic
Biologia
Zoologia
Part del sistema nerviós vegetatiu constituïda per una cadena de ganglis nerviosos, en nombre de 20 a 25, situats davant la columna vertebral, des del crani fins al còccix.
Les fibres preganglionars s’originen en les porcions dorsal i lumbar de la medulla espinal, i les postganglionars, amielíniques, s’uneixen als nervis raquidis i cranials o formen plexes carotidi, solar, hipogàstric, etc Aquest sistema innerva tots els òrgans viscerals que tenen musculatura llisa tub gastrointestinal, bufeta urinària, òrgans genitals, ull i musculatura llisa de l’òrbita, totes les glàndules incloses les sudorípares, el miocardi i els vasos sanguinis Té una relació íntima amb els processos tròfics i les funcions secretores i cardiovasculars La seva estimulació…
coacervació
Biologia
Química
Fenomen pel qual un sistema col·loidal, en addicionar-li un tercer component, se separa en dues fases, l’una constituïda pel col·loide coacervat, i l’altra, pel líquid d’equilibri coacervant.
La coacervació té molta importància en biologia en l’estudi de les proteïnes de la formació d’anticossos i en l’estudi de l’origen de la vida teoria dels coacervats
cloroplast
![](/sites/default/files/media/FOTO3/cloroplast_dibuix.jpg)
El cloroplast
© fototeca.cat
Biologia
Orgànul propi de la cèl·lula vegetal on té lloc la fotosíntesi.
Ordinàriament és de color verd, per la clorofilla que conté, bé que pot ésser emmascarat per uns altres pigments carotens, ficobilines En les algues, els cloroplasts tenen formes variables en copa o anell obert Chlorella, Ulothrix , en cinta helicoidal Spirogyra o plana Mougeotia , en estrella Zygnema , moltes algues vermelles, etc Però en algunes algues, en els briòfits i en les plantes superiors es donen en nombre elevat i tenen forma biconvexa, amb unes dimensions de 3 a 10 μm de diàmetre i d’1 a 2 μm de gruix En les angiospermes hi ha de 15 a 20 cloroplasts per cèllula Sovint…
genòfor
Biologia
Estructura constituïda exclusivament per un àcid nucleic que forma el cromosoma d’un bacteri o d’un virus, o bé l’ADN d’un orgànul eucariòtic com ara un cloroplast o un mitocondri.