Resultats de la cerca
Es mostren 4307 resultats
àrtic | àrtica
sang arterial
Biologia
Zoologia
Sang que, procedent dels òrgans respiratoris d’un animal, arriba als capil·lars de tot l’organisme; es diferencia de la sang venosa pel seu contingut important d’oxigen.
En els vertebrats de respiració pulmonar la sang arterial va dels pulmons al cor per les venes pulmonars i, sortint del cor per l' artèria aorta, es distribueix per tot l’organisme, a vegades amfibis i rèptils barrejada amb la sang venosa
con arterial
Biologia
Zoologia
Part inicial de l’aorta, en contacte amb el ventricle, de parets engruixides i proveïdes de vàlvules, que hom troba en els peixos i en diferents estadis embrionaris de molts vertebrats superiors.
artefacte
Biologia
Alteració produïda en les preparacions microscòpiques a causa dels processos preparatoris (inclusió, tallat, tinció, etc) previs a l’observació.
arquetip
Biologia
Organisme arcaic —a vegades hipotètic— a partir del qual s’han diversificat les formes actuals d’un determinat grup d’animals, plantes, etc.
àrea pel·lúcida
Biologia
Regió central del blastoderma en embrions d’ocells durant els estadis de blàstula i gàstrula.
Probablement determina la posició de l’eix cefalocaudal
àrea opaca
Biologia
Regió perifèrica del blastoderma que envolta l’àrea pel·lúcida en l’embrió dels ocells en els estadis de blàstula i gàstrula.
Dóna lloc a l’electoderm extraembrionari
àrea virtual
Biologia
Part de la superfície terrestre on les condicions ecològiques (clima, sòl, etc) permeten la vida d’un tàxon determinat.
Ordinàriament, l’àrea virtual és més gran que l’àrea efectiva, car hi sol haver localitats ecològicament favorables que han resultat inaccessibles o, també, en localitats d’ambient favorable de tàxon pot ésser eliminat a causa de la competència d’organismes més poderosos La introducció artificial d’una espècie té esperança d’èxit quan és feta dins l’àrea virtual corresponent
àrea disjunta
Biologia
Àrea formada per diverses parts separades entre elles per extensions considerables de terres on el tàxon no existeix.
Moltes espècies pròpies de les zones fredes s’estenen, per exemple, d’una banda, per les terres àrtiques i subàrtiques, i de l’altra, per les altes muntanyes alpines Alps, Pirineus, Carpats, etc, però manquen a totes les terres situades entremig disjunció articoalpina