Resultats de la cerca
Es mostren 4305 resultats
Marià de la Pau Graells i Agüera
Medicina
Biologia
Aqüicultura
Metge i naturalista.
Fill d’Ignasi Graells i Ferrer Fou professor de zoologia del Museo Nacional de Ciencias Naturales 1837, catedràtic d’anatomia i fisiologia a la Universitat de Madrid 1843 i un dels fundadors de la Société Entomologique de France Introduí a Espanya la piscicultura i l’ostreïcultura, estudià la filloxera i descobrí el lepidòpter Graellsia isabellae Dels seus treballs cal esmentar Catálogo de los moluscos terrestres y de agua dulce observados en España 1846, Descripción de un lepidóptero nuevo 1852, Catálogo de los peces de las costas de Cataluña 1869, Zoografía de los animales vertebrados 1877…
Regnier de Graaf
Biologia
Anatomista i fisiòleg holandès.
Estudià a Leiden, a Angers i a París, i practicà la medicina a Delft Investigà el funcionament i les secrecions del pàncrees a través d’experiments amb gossos, i estudià els òrgans sexuals del conill, amb què contribuí a un coneixement millor de la reproducció dels mamífers Escriví De natura et usu succi pancreatici 1664, De virorum organis generationi inservientibus 1668 i De mulierum organis generationi inservientibus 1672 Autors posteriors donaren el seu nom al follicle ovàric descobert per ell
Jan Evangelist Purkinje
Biologia
Fisiòleg txec.
Professor a Breslau i a Praga, on fundà sengles instituts d’investigació, destacà per les seves investigacions citològiques descobriment del nucli en l’ou dels ocells, aplicació del micròtom, invenció del terme protoplasma 1839, descripció de les cèllules de Purkinje de l’escorça del cerebel, de les fibres de Purkinje o fibres musculars modificades del cor, etc i pels seus treballs de fisiologia, com l’acció del pàncrees en la digestió de les proteïnes i sobretot els estudis sobre la visió partint de les teories de Goethe
Jaume Pujiula i Dilmé
Biologia
Biòleg.
Ingressà a la Companyia de Jesús S'especialitzà en biologia a Àustria i Alemanya El 1910 fundà a Tortosa el Laboratori Biològic de l’Ebre i el 1916 fou un dels fundadors de l’Institut Químic de Sarrià Des 1925 al 1928 presidí la Institució Catalana d’Història Natural Fou membre de l’Acadèmia de Medicina de Barcelona i de la de Ciències Naturals de Madrid Dedicat principalment a la investigació, publicà obres de text, com Citología 1914-18 i Elementos de Embriología 1922-24, sovint reeditades, i estudis com Trayectorias embriológicas 1930 i Problemas biológicos 1941
Esteve Pujasol
Biologia
Fisiognomonista.
Autor d’un Discurso de los tres soles 1622, del recull d’axiomes fisiognomònics El sol solo y para todos, sol de la filosofía sagaz y anatomía de ingenios 1637, que sembla que influïren en l’obra de JK Lavater 1755-78 Allargà fins el 1652 el Llunari o repertori dels temps de Joan Alemany del 1557
John Turberville Needham
Biologia
Filosofia
Naturalista i filòsof anglès.
Defensà la teoria de la generació espontània, que pensava haver demostrat amb un experiment el 1740, el qual donà lloc a una llarga polèmica amb Spallanzani Comentà en New Microscopical Discoveries 1745 les seves recerques microscòpiques Autor d’una notable teoria sobre la formació del relleu terrestre i d’algunes obres filosòfiques
Charles Bonnet
Biologia
Filosofia
Naturalista i filòsof suís.
El 1740 descobrí l’existència de la partenogènesi en els animals, concretament en el pugó de l’evònim Estudià també la regeneració de l’hidra d’aigua dolça i d’altres invertebrats, com ara cucs i insectes A causa d’una malaltia de la vista hagué de renunciar a l’ús del microscopi i s’ocupà de problemes de fisiologia vegetal, especialment de les fulles i de geotropisme de les arrels Vers el 1745 abandonà tota investigació i es dedicà només a l’especulació filosòfica Afirmà la importància de la sensació com a fonament de la vida psíquica, però admeté també la intervenció activa i original de l’…
Eugeni Ferrer i Dalmau
Biologia
Química
Naturalista i enginyer químic.
Interessat principalment per l’entomologia i la botànica, publicà alguns treballs sobre cicindèlids, entre els quals es destaca Assaig monogràfic sobre les cicindeles catalanes 1911, i collaborà amb Joan Cadevall i Diars, especialment en l’estudi de la flora de la part oriental dels Pirineus catalans Fou soci fundador i, el 1904, president de la Institució Catalana d’Història Natural
Milislav Demerec
Biologia
Genetista nord-americà d’origen croata.
Feu nombroses investigacions sobre la genètica del blat de moro, de la drosòfila i de microorganismes, sobre la mutabilitat induïda i sobre la natura dels gens
Antonio Sánchez-Comendador y Pagniucci
Biologia
Farmacèutic i naturalista.
Fou catedràtic de mineralogia i zoologia de la facultat de filosofia i després de la de ciències de la Universitat de Barcelona 1847-60, i de matèria mèdica vegetal a la facultat de farmàcia de la mateixa universitat 1860-88 Autor de nombrosos treballs sobre fauna catalana, s’interessà també per la botànica i figurà entre els membres honoraris de la Sociedad Botánica Barcelonesa 1872-75 Fou un dels fundadors i redactors, juntament amb Bergnes de les Cases i d’altres, de la revista científica i literària La abeja 1862-70