Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
sideròfil
Biologia
Dit dels organismes que viuen en les aigües riques en composts de ferro.
peloplocàcies
Biologia
Família de clamidobacterials integrada per bacteris que es multipliquen per conidis mòbils amb un flagel polar, i que formen tricomes coberts per una beina mancada de falses ramificacions.
Són pròpies d’aigües dolces i riques en matèria orgànica El gènere més important és Peloploca
clamidobacteriàcies
Biologia
Família de clamidobacterials
integrada per bacteris que es multipliquen per conidis amb un flagel polar, i que formen tricomes coberts per una beina, sovint amb falses ramificacions.
Són propis de les aigües dolces riques en matèria orgànica Els gèneres més importants són Sphaerotilus i Leptothrix
siderocapsàcies
Biologia
Família de bacteris de l’ordre dels pseudomonadals, de forma de bacil curt, mòbils per flagel·lació polar, gramnegatius i no esporulats.
En conjunt són bacteris aquàtics, abundants en aigües riques en ferro i magnesi Inclou, entre altres, els gèneres Ferrobacillus i Siderocapsa
clamidobacterials
Biologia
Ordre de bacteris format per microorganismes unicel·lulars dotats de beines mucilaginoses que reuneixen un gran nombre de cèl·lules en forma de filaments, sovint falsament ramificats, cosa que els fa tenir l’aspecte d’organismes superiors.
Són capaços de precipitar en llurs beines òxids de ferro o de manganès Es reprodueixen per conidis fixos o flagellats, que són cèllules joves despreses d’un extrem de la beina i que originen un nou filament dins els filaments la multiplicació de les cèllules es fa per escissiparitat Viuen en aigües dolces de poca profunditat, riques en matèria orgànica i en sals de ferro Han tingut, i tenen encara, un paper important en la formació de molts jaciments de ferro
ENSO
Biologia
Alteració climàtica natural de caràcter oscil·lant, que afecta l’oceà Pacífic i presenta dos extrems, un de fred conegut popularment com La Niña i un de càlid conegut com El Niño.
La situació normal al marge oriental del Pacífic equatorial consisteix en la presència en superfície d’aigües fondes més fredes i riques en elements nutritius, causades pels afloraments costaners, cosa que genera una zona de gran riquesa pesquera Alguns anys, pels volts de Nadal aquesta situació canvia, l’aigua superficial s’escalfa i l’aflorament d’aigües més riques disminueix o s’atura, de manera que les captures de peix baixen dràsticament al mateix temps cauen pluges molt intenses sobre la part occidental de l’Amèrica del Sud Aquesta alteració es coneix des de fa…
aliment
Alimentació
Alimentació
Biologia
Substància que proporciona als éssers vius energia, primeres matèries (per a sintetitzar la matèria viva i permetre així el creixement i la reposició de la que s’ha anat desgastant) i els composts químics indispensables per al bon funcionament o regulació dels mecanismes vitals.
Les plantes verdes, i els autòtrofs en general, es fabriquen llurs propis aliments a partir de substàncies pobres en energia aigua, anhídrid carbònic, sals minerals del sòl, gràcies a l’energia captada de la llum fotosíntesi, o de reaccions químiques quimiosíntesi Els animals i els altres heteròtrofs fongs, la major part dels bacteris, prenen els aliments de les plantes, d’animals alimentats de plantes, o de restes de tots aquests Els aliments són, doncs, gairebé tots, d’origen biològic, i són, per tant, composts per principis immediats, en proporcions variables segons la procedència de l’…
acrosoma
Biologia
Vesícula plena d’enzims hidrolítics i substàncies riques en glúcids que embolcalla la part anterior del nucli de l’espermatozoide com si fos un caputxó, juntament amb el qual constitueix el cap del gàmeta.
Deriva del grànul acrosòmic i és delimitat per una membrana externa i una altra interna, contigua a la del nucli L’acrosoma té una gran importància en el moment del reconeixement i la penetració de l’espermatozoide en les membranes oocitàries reacció acrosòmica