Resultats de la cerca

Passà a Prússia el 1790, amb els seus pares, fugitius de la Revolució Francesa Seguí la carrera militar a Berlín Publicà poemes al Berliner Musenalmanach 1803-05, que ell mateix fundà amb altres escriptors Passà a França el 1807 i, el 1811, fou hoste de Madame de Staël a Suïssa Estudià ciències naturals a Berlín i, entre el 1815 i el 1818, féu un viatge al voltant del món, que descriví a Reise um die Welt mit der Romanzoffischen Entdeckungsexpedition ‘Viatge al voltant del món amb l’expedició descobridora de Romanzoff’, 1821 Dirigí el jardí botànic de Berlín Introduí el concepte d’alternança…

Fou professor de botànica a les universitats de Jena i Berlín Descobrí la fertilització de les plantes i estudià els fongs i l’alternança de generacions de les molses i dels tallòfits Publicà Geschichtliche Abhandlungen 1895-96, en quatre volums

Continuador de l’obra de J Müller, ensenyà fisiologia a Bonn i fundà la revista científica Archiv für die gesammte Physiologie Es destacà sobretot pels seus estudis sobre els reflexos espinals, el mecanisme de la termoregulació, els aspectes químics de l’activitat cardíaca, el quocient respiratori i el desenvolupament de l’embrió cordons de Pflüger , formats amb cèllules d’epiteli germinatiu

Fou professor de botànica a Marburg, Bonn, Basilea i Tübingen S'especialitzà en embriologia i fisiologia vegetals Estudià i mesurà les pressions osmòtiques de les solucions aquoses, mitjançant unes membranes semipermeables, que són conegudes com a cèllules de Pfeffer Publicà Handbuch der Pflanzenphysiologie 1881 i Studien zur Energetik der Pflanze 1892, entre altres obres

Estudià la innervació vegetativa de l’intestí plexe submucós de Meissner i dels ronyons Investigà la composició química de l’orina Amb el nom de corpuscles de Meissner són conegudes algunes de les terminacions nervioses de la pell

Aconseguí d’aïllar i de cultivar el bacil productor de la diftèria , després d’haver-lo descobert Klebs a les falses membranes de la faringe 1884 Més tard 1898 descobrí el virus causant de la glossopeda

Es traslladà als EUA l’any 1891, on exercí la docència, i treballà a l’institut Rockefeller de Nova York Féu investigacions sobre partenogènesi, tropismes, regeneració de teixits, etc Estudià les causes de l’envelliment i oferí una base científica a la moderna geriatria

En la seva obra jovenívola Theoria generationis 1759, inspirada en una concepció contrària al preformacionisme, posà les bases de l’embriologia científica, desenvolupada d’una manera sistemàtica per Von Baer gairebé un segle més tard Residí a Rússia els seus darrers trenta anys, i exercí una forta influència en els medis científics eslaus

Estudià i practicà medicina, però després es dedicà a la botànica Estudià la flora i establí cinc àrees florístiques a Europa Identificà les hidropteridals com a ordre de filicòpsids

Fou metge, investigador i professor a Friburg A les seves obres Über germinal Selektion 1896, Vorträge über Deszendenztheorie 1902, etc, exposà la teoria de la continuïtat del plasma germinatiu, substància característica de les cèllules reproductores, constituïda, segons ell, per “biòfors” i “determinants” continguts en els cromosomes Weismann no acceptava la transmissibilitat dels trets adquirits i ignorava el fenomen de les mutacions Malgrat això, la seva concepció sobre l’herència aclarí molts punts foscs en la genètica i en l’evolució del seu temps