Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
sèrie blanca
Biologia
Successió de tipus cel·lulars que donen lloc a una cèl·lula de tipus leucocitari.
mielograma
Biologia
Fórmula citològica que expressa la proporció percentual de les cèl·lules que integren la medul·la òssia
.
A grans trets, la sèrie vermella abasta un 20%, la sèrie blanca un 70% i la sèrie reticuloendotelial i d’altres el 10% restant És interessant també l’estudi proporcional de cadascuna de les cèllules Pel que fa a la sèrie vermella, hi ha proeritroblasts 1% i normoblasts 19% La sèrie blanca és constituïda per mieloblasts 1%, mielòcits 10%, metamielòcits 15%, presegmentats 20%, segmentats 15% i limfòcits 9% Finalment, dins la sèrie reticuloendotelial i d’altres hi ha monòcits 1%, cèllules plasmàtiques 0,5%, cèllules reticulars 0,5%, megacariòcits 0,5% i restes cellulars…
oligodendròglia
Biologia
Cèl·lula globulosa i grossa de la neuròglia, de la membrana de la qual surten prolongacions poc ramificades.
El seu citoplasma és ric en mitocondris Les oligodendròglies produeixen les beines de mielina per a les neurones centrals Es troben tant a la substància blanca com a la grisa
astròcit
Biologia
Cèl·lula de la neuròglia que es caracteritza per la possessió d’un gran nombre de prolongacions ramificades.
Hi ha dos tipus d’astròcits els astròcits de radiacions curtes , especialment abundants a la substància grisa, amb prolongacions de longitud aproximadament igual, i els astròcits de radiacions llargues , abundants a la substància blanca dels òrgans nerviosos, amb prolongacions de longitud variable
B
Biologia
Un dels grups sanguinis del sistema AB0 (AB zero).
Els individus del grup B presenten eritròcits amb aglutinogen B, i plasma amb aglutinina a anti-A En principi poden rebre sang dels grups B i 0, i poden donar-ne als dels grups B i AB en la pràctica mèdica, però, convé de fer prèviament una prova encreuada Presenten aquest grup entre el 8 i el 10% de la població de raça blanca
albugínia
Biologia
Capa gruixuda, blanca, de teixit fibrós que cobreix un òrgan, especialment la immediata al testicle.
cos mucós de Malpighi
Biologia
Capa profunda de l’epidermis, blanca, espessa i turgent, constituïda pels estrats basal, espinós i granulós.
hematopoesi
Biologia
Procés de formació, maduració i lliurament a la sang de cadascun dels corpuscles sanguinis.
De les diferents teories sobre l’hematopoesi, la més acceptada actualment és la que explica l’existència d’una cèllula mare hemocitoblast de la qual provenen les sèries blanca i vermella eritròcits, granulòcits, etc En el període embrionari, els eritròcits es formen primerament a partir del mesènquima i després al fetge, a la melsa i als ganglis limfàtics Acabada la gestació la medulla òssia comença a produir eritròcits i el fetge s’atura En la fase adulta, la medulla òssia és el centre més important de l’hematopoesi Aquí es formen els eritròcits, els granulòcits, les plaquetes i…
teixit
Biologia
Conjunt de cèl·lules d’un organisme que tenen la mateixa funció i presenten la mateixa diferenciació morfològica.
Constitueix l’estructura fonamental de què es componen els òrgans dels animals i les plantes A mesura que s’avança en l’escala evolutiva, hom observa la presència creixent de grups de cèllules que coordinen llur activitat i s’especialitzen per dur a terme funcions molt particulars Això els comporta una diferenciació morfològica i unes característiques citològiques peculiars Els principals teixits dels metazous són el teixit glandular, el nerviós, el muscular, el conjuntiu, l’ossi, el reticular i el fibrós El teixit glandular és format d’agrupacions de cèllules epitelials amb funció secretora…
Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona
Emblema de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona
© Fototeca.cat
Entitats culturals i cíviques
Matemàtiques
Astronomia
Física
Química
Geologia
Biologia
Tecnologia
Institució fundada l’any 1764 amb el nom de Conferència Fisicomatemàtica Experimental amb Francesc Subiràs com a president i Josep Anton Desvalls, marquès de Llupià, com a secretari, limitada inicialment a 16 membres.
Celebrà les primeres reunions a la rebotiga d’una farmàcia i més tard a unes golfes del carrer de la Boqueria, on fou installat un gabinet de màquines d’experimentació El desembre del 1765 es reorganitzà amb el nom de Reial Conferència Física , amb uns nous estatuts pels quals fou designat president el capità general de Catalunya, i amplià el seu abast al conreu de “totes les ciències naturals i l’avenç de les arts útils”, amb nou seccions àlgebra i geometria estàtica i hidroestàtica electricitat magnetisme i òptica pneumàtica i acústica història natural botànica química agricultura El 1770…