Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
blau de metilè
Biologia
Química
Substància cristal·lina de color verd fosc, amb lluïssor metàl·lica, soluble en aigua, alcohol i altres dissolvents.
Sota l’acció d’agents reductors perd el color i el recupera davant agents oxidants o per simple exposició a l’aire És emprat com a colorant vital en microscòpia i també com a indicador d’oxidoreducció, com a part d’alguns indicadors mixts de neutralització Té una certa acció antisèptica, i és emprat especialment en infeccions urinàries, puix que en tenyir l’orina dún color blau verdós dóna alhora una indicació de la permeabilitat renal també és emprat en forma de tocs en les afeccions bucls i faríngies
blau de pirrole
Biologia
Química
Colorant vital àcid que hom administra en injeccions intraperitoneals, subcutànies o intravenoses i s’acumula en les cèl.lules del sistema reticuloendotelial.
tinció
Biologia
Procediment emprat en exàmens citològics, histològics i microbiològics —i també en anàlisis bioquímiques— per a discernir els diversos components de la mostra viva o fixada.
El fonament de les tincions està en la capacitat selectiva i diferencial dels components per a retenir la matèria colorant L’afinitat per un colorant determinat pot ésser un caràcter fonamental de certes cèllules, com els leucòcits eosinòfils Els colorants dits àcids són àcids tenyits o les seves sals, i són emprats per a tenyir les estructures citoplasmàtiques Els colorants bàsics són bases tenyides o les seves sals, i hom els empra per a tenyir diverses estructures del nucli cellular Hom anomena tinció diferencial la que és efectuada mitjançant dos colorants, el primer dels…
vanadòcit
Biologia
Zoologia
Cèl·lula de la sang dels urocordats que conté una gran quantitat de vanadi i substitueix en llur funció els eritròcits.
Els vanadòcits són de color verd, blau o taronja, segons el grau d’oxigenació Contenen el pigment anomenat hemovanadina
tinció de Perls
Biologia
Tècnica de coloració histoquímica per a la demostració del ferro ionitzat (presència d’hemosiderina).
Per l’acció de l’àcid clorhídric i del ferrocianur potàssic, el ferro pren un color blau de Prússia
pseudomonadàcies
Biologia
Família de bacteris de l’ordre dels pseudomonadals que agrupa formes allargades, rectes, rarament cocoides, mòbils per flagels polars, de creixement molt ràpid.
Són oxidatives, bé que n'hi ha de fermentatives, i tenen una distribució molt àmplia Algunes són cromogèniques Els gèneres més importants són Pseudomonas aeruginosa , que origina un pus blau bacil piociànic, Phythomonas i Xanthomonas , que són sapròfrits dels vegetals, Protaminobacter, Mycoplana , etc
atzuròfil | atzuròfila
Biologia
Dit dels elements figurats que s’acoloreixen de vermell porpra per l’acció del blau d’eosina.
meningococ
Biologia
Diplococ intracel·lular que es tenyeix fàcilment amb blau de metilè; és gramnegatiu i sensible al fred i a la llum.
N'hi ha a la rinofaringe del 3-5% de les persones sanes, i des d’aquest focus pot originar una meningitis o un quadre de meningococcèmia
basòfil
Biologia
Tipus de leucòcits de la sang que posseeixen uns grànuls que es tenyeixen intensament de blau amb colorants bàsics d’anilina.
Constitueixen del 0,5 a l’1% de tots els leucòcits i intervenen en els estats inflamatoris dels teixits aportant-hi substàncies anticoagulants
vacúol
Biologia
Espai intracel·lular protoplasmàtic en el qual s’acumulen substàncies líquides o gasoses, secretades pel protoplasma, o productes sòlids.
Aquests fluids són sempre homogenis La paret és formada per una delicada membrana, anomenada tonoplast o pellícula endoplasmàtica La utilització del roig neutre, colorant vital del contingut vacuolar, ha permès de saber que existeix un vacuoma aparell o sistema vacuolar de la cèllula en les cèllules animals Els vacúols poden originar-se per divisió de vacúols preexistents o per elaboració espontània en el citoplasma per exemple, per hipertròfies dels elements de l’ergastoplasma Els vacúols són lloc d’acumulació de substàncies de reserva o de deixalles tòxiques per part del mateix citoplasma…