Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
sistema Diego
Biologia
Sistema de classificació dels grups sanguinis basat en la presència o absència d’un antigen detectat en eritròcits humans, l’anticòs específic del qual es trobà per primer cop a Veneçuela, i hom el considerà causant de l’eritroblastosi fetal.
El sistema antigènic és controlat per dos allels Di a dominant i Di b recessiu L’antigen designat també Di a és comú en els indis americans i els asiàtics, i aparentment absent en els blancs, els esquimals i els negres Aquest fet reforça la tesi que els indis americans provenen d’avantpassats asiàtics
George Emil Palade
George Emil Palade
© Fototeca.cat
Biologia
Citòleg romanès naturalitzat nord-americà.
Fill d’un professor universitari, es graduà en medicina a la Universitat de Bucarest el 1940, i el 1946 anà als EUA, on amplià estudis a la Universitat de Nova York i es naturalitzà el 1952 Exercí successivament la docència i la investigació al Rockefeller Institute 1958-73, a les universitats de Yale 1973-90 i Califòrnia-San Diego, on el 1990 fou nomenat degà per als afers científics, càrrec que exercí fins a la jubilació 2001 Estudià al microscopi electrònic l’estructura fina de les cèllules animals, en les quals descobrí els ribosomes , l’estructura dels mitocondris i la…
Francis Compton Crick
Biologia
Biòleg anglès.
Estudià l’estructura de l’àcid desoxiribonucleic per mitjà de la tècnica de difracció de raigs X Juntament amb JD Watson, elaborà una teoria sobre la mutació genètica basada en l’ordenació dels parells de bases específiques dins la cadena de l’ADN El 1961 descobrí que l’agrupament de les bases en triplets proporciona només 64 de les combinacions possibles entre els 20 aminoàcids fonamentals que formen la substància viva El 1962 compartí el premi Nobel de fisiologia i medicina amb MHF Wilkins i JD Watson per llurs descobriments sobre l’estructura molecular dels àcids nucleics
Jonas Edward Salk
Biologia
Microbiòleg nord-americà.
Graduat a la Universitat de Nova York 1939, féu recerques sobre immunitat a les universitats de Michigan 1942 i de Pittsburgh Provocà la formació d’anticossos al virus de la poliomelitis, cosa que permeté desenvolupar la vacuna de Salk , generalitzada a partir del 1955 El 1963 fou nomenat director de l’Institut d’Estudis Biològics de San Diego, que posteriorment rebé el seu nom
Susumu Tonegawa
Biologia
Immunologia
Immunòleg i genetista japonès.
Treballà al departament de química de la Universitat de Kyoto i l’any 1963 es traslladà als EUA on es doctorà al departament de biologia de la Universitat de Califòrnia San Diego Ha format part de l’equip de recerca de l’Institut d’Immunologia de Basilea i, d’ençà del 1981, és al departament de biologia de l’Institut Tecnològic de Massachusetts Rebé el premi Nobel de medicina del 1987 per la seva contribució al coneixement del sistema immunològic humà, del qual ha establert els mecanismes genètics que determinen la resposta immune i n'ha assenyalat l’especificitat en la formació…
John Sulston
Biologia
Bioquímic britànic.
Es graduà el 1963 i es doctorà a la Universitat de Cambridge el 1966 Després d’una estada postdoctoral al Salk Institute for Biological Studies a San Diego Califòrnia, l’any 1969 s’incorporà al laboratori de biologia molecular del Medical Research Council a Cambridge, on treballà amb Sydney Brenner i Robert Horvitz en l’estudi de la biologia i la genètica del nematode Caenorhabditis elegans i en la seqüenciació del seu genoma , que completà el 1982 El 1992 fou nomenat primer director del Wellcome Sanger Centre, una institució capdavantera en la investigació genòmica a la Gran…
John Craig Venter
Biologia
Medicina
Bioquímic nord-americà.
Excombatent en la guerra del Vietnam 1967, el 1972 es graduà en bioquímica a la Universitat de San Diego, Califòrnia, on tres anys més tard obtingué el doctorat en fisiologia i farmacologia Posteriorment fou professor a la Universitat de Nova York El 1984 ingressà al National Institute of Health, on adoptà i desenvolupà la tècnica basada en l’ARN missatger per a identificar i seqüenciar fragments del DNA, més ràpida i productiva que la utilitzada en les investigacions del Projecte Genoma Humà HGP, en el qual inicialment collaborà Aquest mètode, però, donà lloc a controvèrsies amb…
Biologia i genètica 2010
Biologia
Genètica
Gens i hormones vegetals Un dels camps en què es van experimentar avenços significatius va ser el de la fisiologia i genètica de les plantes, en especial pel seu interès en el disseny de noves estratègies de conreu D’una banda, es va esbrinar quin és el receptor a través del qual actua l’àcid abscísic ABA, una hormona vegetal que intervé en molts processos de desenvolupament i que és responsable de les respostes de les plantes a l’estrès ambiental, com per exemple al fred –protecció de borrons– i a la sequera –reducció del consum d’aigua– És equiparable a les descàrregues d’adrenalina dels…