Resultats de la cerca

Es graduà el 1963 i es doctorà a la Universitat de Cambridge el 1966 Després d’una estada postdoctoral al Salk Institute for Biological Studies a San Diego Califòrnia, l’any 1969 s’incorporà al laboratori de biologia molecular del Medical Research Council a Cambridge, on treballà amb Sydney Brenner  i Robert Horvitz  en l’estudi de la biologia i la genètica del nematode Caenorhabditis elegans i en la seqüenciació del seu genoma , que completà el 1982 El 1992 fou nomenat primer director del Wellcome Sanger Centre, una institució capdavantera en la investigació genòmica a la Gran Bretanya,…

Fou un dels fundadors de la botànica sistemàtica Introduí els conceptes de monocotiledoni i dicotiledoni i els utilitzà en la classificació de les plantes herbàcies En la seva monumental Historia plantarum generalis 1686-1704 descriví i classificà més de divuit mil espècies botàniques

Investigà àmpliament el mecanisme de les activitats nervioses, en especial els fenòmens d’excitació i inhibició del sistema nerviós central Emprant microelèctrodes intracellulars obtingué el primer enregistrament de la resposta elèctrica a l’excitació d’una cèllula nerviosa individualitzada Els seus estudis han donat lloc al reconeixement dels nivells presinàptic i postsinàptic dins el fenomen d’inhibició i han evidenciat la intervenció d’agents químics farmacodinàmics en la transmissió d’impulsos al llarg del sistema nerviós central El 1963 compartí el premi Nobel de medicina amb AL Hodgkin…

Les seves primeres investigacions versaren sobre la tuberculosi i la resistència a les malalties d’origen bacterià El 1946 establí un laboratori a l’hospital infantil de Boston, on, en collaboració amb FC Robbins i TH Weller, aconseguí d’obtenir virus de poliomielitis en un cultiu de teixits humans no nerviosos, treball pel qual foren guardonats el 1954 amb el premi Nobel de medicina A la fi del decenni dels cinquanta, Enders, juntament amb d’altres, produí la primera vacuna contra el virus del xarampió

Començà estudis de literatura clàssica al Christ College d'Oxford, però es decantà pels de zoologia Graduat el 1956, l'any 1960 obtingué el doctorat i posteriorment amplià estudis al California Institute de Pasadena i a la Carnegie Institute de Baltimore EUA Fou professor i investigador a Oxford de 1962 a 1971, any en què passà a Cambridge, primer al Laboratori de Biologia Molecular 1971-83 i posteriorment al de zoologia L'any 1989 cofundà el Wellcome Trust/Cancer Research UK Institute, adscrit a la Universitat de Cambridge, que presidí fins l'any 2001 L'any 2004 la institució canvià el nom…

Excombatent en la guerra del Vietnam 1967, el 1972 es graduà en bioquímica a la Universitat de San Diego, Califòrnia, on tres anys més tard obtingué el doctorat en fisiologia i farmacologia Posteriorment fou professor a la Universitat de Nova York El 1984 ingressà al National Institute of Health, on adoptà i desenvolupà la tècnica basada en l’ARN missatger per a identificar i seqüenciar fragments del DNA, més ràpida i productiva que la utilitzada en les investigacions del Projecte Genoma Humà HGP, en el qual inicialment collaborà Aquest mètode, però, donà lloc a controvèrsies amb alguns…

Defensà la teoria de la generació espontània, que pensava haver demostrat amb un experiment el 1740, el qual donà lloc a una llarga polèmica amb Spallanzani Comentà en New Microscopical Discoveries 1745 les seves recerques microscòpiques Autor d’una notable teoria sobre la formació del relleu terrestre i d’algunes obres filosòfiques

Graduat en medicina i cirurgia pel St Batholomew’s Hospital de Londres 1978, el 1987 es graduà en medicina per la Universitat de Cambridge Posteriorment feu carrera docent i recerca a la Universitat d’Oxford, on el 1989 creà un laboratori per a investigar els mecanismes de detecció dels nivells d’oxigen en les cèllules i les funcions reguladores de l’ eritropoetina Amb independència i parallelament a les investigacions de  William G Kaelin  i Gregg L Semenza , descobrí les funcions de la proteïna HIF sigla de l’anglès hypoxia-inducible factor en la producció d’hematies en condicions de…

Autor, juntament amb John Murray, de The Depths of the Oceans 1912, una obra clàssica de l’oceanografia

John Hutton emprà el mot per primer cop el 1788 en definir la Terra com un superorganisme que caldria estudiar des del punt de vista de la fisiologia Són exemples de superorganismes les colònies d’alguns insectes i, segons la teoria de Gaia, la Terra amb tots els éssers vius que conté