Resultats de la cerca
Es mostren 35 resultats
supergèn
Biologia
Grup de gens que actuen solidàriament en certes combinacions al·lelomorfes.
anticoagulant
Representació gràfica i percentatge dels valors del temps de protrombina en l’individu normal (puntejat) i en el pacient en tractament anticoagulant (ratllat). La fletxa puntejada indica el desplaçament des de la zona dels valors normals de l’individu sa a la zona òptima per a la terapèutica de l’individu en tractament. La progressió a nivells més baixos (fletxa ratllada) és perillosa i cal reduir la medicació
© fototeca.cat
Biologia
Farmàcia
Agent que inhibeix la coagulació de la sang en interferir algun dels seus mecanismes.
En el plasma sanguini, i circulant lliurement, hi ha diversos anticoagulants, com l’antitromboplastina, l’antitrombina, etc En certes situacions patològiques hom pot trobar, també en el plasma, d’altres anticoagulants o taxes anòmales dels habituals Ultra aquests anticoagulants produïts pels organismes, n'hi ha d’altres, de procedència diversa, emprats en farmàcia L’oxalat i el citrat sòdics, per exemple, actuen respectivament desionitzant i precipitant el calci factor IV de la coagulació no poden ésser utilitzats en terapèutica per la seva toxicitat, però hom els fa servir per a…
coxiel·la
Biologia
Gènere de bacteris (bacils, cocs o pleomòrfics), de l’ordre de les rickettsials, gramnegatius, filtrables, paràsits obligats, molt resistents als agents externs, que poden produir diferents infeccions als animals i als homes, entre les quals la C
.
burnetti és l’agent causant de la febre Q, transmesa a l’ésser humà per diferents paràsits que actuen com a vectors
antigen
Biologia
Substància capaç d’induir la formació d’anticossos, els quals tenen capacitat de reacció específica amb ella.
La capacitat antigènica va lligada a una certa mida i a una rigidesa moleculars L’especificitat antigènica depèn de certs grups funcionals o parts petites de la molècula Actuen com a antígens les proteïnes i els polisacàrids Els lípids no hi actuen mai, però formant part de molècules proteiques poden conferir especificitat immunològica aquesta mena de capteniment pot ésser també el de petites molècules acoblades a proteïnes i, aleshores, aquestes molècules aïllades, bé que per elles mateixes no són antigèniques, poden unir-se específicament amb els anticossos formats…
neurolèptic
Biologia
Farmàcia
Medicament psicodepressor, el qual té efectes farmacològics en el sistema nerviós central i perifèric i és utilitzat clínicament en el tractament de les psicosis greus.
Els neurolèptics no són medicaments hipnòtics ni anestèsics, però potencien l’efecte d’aquests Actuen blocant la mediació química de l’influx nerviós al nivell dels receptors de la dopamina Com a conseqüència, augmenta la síntesi i la degradació de la dopamina a les terminacions nervioses que l’alliberen El neurolèptic més conegut és la clorpromazina
CERES
Biologia
Instrument de mesura climatològic, instal·lat al satèl·lit TERRAS, amb la finalitat d’estudiar els núvols i el seu efecte sobre el clima terrestre.
CERES mesura la quantitat de calor i de llum del Sol que arriba als sensors, tot observant les diverses parts del planeta tant les zones clares com les zones nuvoloses Aquestes mesures serveixen per a estudiar com actuen els núvols per escalfar i refredar la superfície de la Terra i com els cúmuls de núvols es modifiquen a causa de l’activitat humana
resposta immunitària
Resposta immunitària els antígens activen els limfòtics B amb allibarament d’anticossos (hurmoral), o be els limfòcits T amb destrucció per lisi de les cèl·lules infectades (cel·lular)
© Fototeca.cat
Biologia
Conjunt de reaccions posades en marxa quan una substància estranya a l’organisme i dotada de certes propietats (antigen) es posa en contacte amb els mecanismes receptors del sistema immunològic, situats en els òrgans limfoides perifèrics, com ara les estructures limfàtiques difuses (intestí, aparell respiratori, etc), els glanglis limfàtics o la melsa.
Es produeix resposta humoral quan l’antigen estimula els limfòcits B bursadependents i aquests es transformen en cèllules plasmàtiques que formen anticossos gammaglobulines específicament dirigits contra l’antigen Hi ha resposta cellular si l’antigen estimula els limfòcits T timodependents provocant la transformació en limfòcits T efectors els quals, dirigits específicament contra l’antigen actuen per citotoxicitat directa o mitjançant la producció de certes substàncies anomenades limfocines
Guido Pontecorvo
Biologia
Genetista britànic d’origen italià.
La seva tasca docent i de recerca estigué vinculada sobretot a les universitats d’Edimburg 1938-45 i de Glasgow 1945-68, el departament de genètica de la qual dirigí Estudià els sistemes d’anàlisi genètica i els processos de recombinació genètica, i fou el primer a establir 1952 que el gen és constituït per unitats mutacionals separables per recombinació, però indestriables funcionalment, ja que actuen de manera unitària
poligèn
Biologia
Grup de gens que actuen sobre un mateix caràcter quantitatiu i en un mateix sentit.
Cadascun dels gens del poligèn pot exercir una petita acció sobre aquest caràcter i l’actuació conjunta d’un nombre més o menys gran d’aquests ocasiona expressions fenotípiques més o menys intenses
bomba de sodi
Biologia
Mecanisme enzimàtic que, amb despesa d’energia, tendeix a mantenir òptima la concentració de sodi i de potassi a l’interior de la cèl.lula.
La concentració d’ió sodi és elevada al líquid extracellular i baixa al citoplasma, a l’inrevés de la de l’ió potassi Per tal de mantenir constant i òptima la concentració d’ambdós ions, té lloc a la membrana polarització de membrana un transport enzimàtic transport actiu, a contragradient, de sodi vers l’exterior, i de potassi un ió per cada 2 o 3 de sodi vers l’interior, mitjançant l’energia fornida per la degradació de l’ATP, la qual cosa indica una relació de dependència amb la respiració cellular En bona part un 70% els mecanismes enzimàtics que actuen traient sodi i…