Resultats de la cerca
Es mostren 74 resultats
lític | lítica
Biologia
Dit de la soca bacteriana a l’interior de la qual l’ADN del bacteriòfag vegetatiu es multiplica aprofitant els mecanismes fisiològics genètics del bacteri.
Això produeix un cert nombre de nous bacteriòfags virulents i la lisi de la cèllula bacteriana Els virions infecten altres soques i repeteixen el cicle lític
Auguste Prenant
Biologia
Històleg francès.
Fou el primer que atribuí al cos luti de l’ovari una funció glandular formació de progesterona i ha estat considerat, per això, un dels fundadors de l’endocrinologia
regió àrtica
Biologia
Regió biogeogràfica del regne holàrtic que comprèn tota l’Àrtida.
En general hom considera també pertanyents a aquesta regió els cims de les altes muntanyes holàrtiques com els Alps, els Pirineus, etc, i rep també, per això, el nom de regió articoalpina
poliploïdia
Biologia
Qualitat de la cèl·lula euploide el nucli de la qual té una dotació cromosòmica múltiple en tres o més vegades de l’haploide (n) i també de l’organisme les cèllules del qual són poliploides.
No és comú trobar a la natura organismes amb tres jocs de cromosomes triploides, però sí que són freqüents amb quatre o més jocs de cromosomes Hom calcula que un terç de les plantes angiospermes presenten poliploïdia Algunes de les plantes de conreu més importants als Països Catalans són poliploides per exemple, el blat pot ésser hexaploide 6 n , certes varietats de maduixes són octaploides 8 n , etc Sovint els poliploides presenten un fenotip més robust que el de llurs equivalents diploides, amb fulles, flors i fruits més grans gigantisme per això la majoria de fruits comercials i plantes…
visió escotòpica
Biologia
Visió que té lloc quan els nivells d’il·luminació són baixos i en la qual intervenen essencialment els bastonets de la retina.
La sensibilitat lluminosa de l’ull amb visió escotòpica és diferent de la corresponent a la visió fotòpica, per això hi ha una altra corba normalitzada per a aquestes condicions, que és, però, molt poc emprada
anàlisi microbiològica
Biologia
Química
Mètode d’anàlisi química basat en la sensibilitat dels diversos microorganismes, bacteris especialment, a certs productes.
En virtut d’això es produeixen reaccions d’inhibició o de reforçament del microorganismes, de les característiques de les quals hom pot obtenir dades molt exactes pel que fa a determinats aspectes de la seva composició química
Gaston Léon Ramon
Biologia
Microbiòleg francès.
L’any 1923 descobrí la manera de convertir la toxina diftèrica en l’anatoxina corresponent, que, a més de no ésser tòxica, conserva el poder antigènic i per això pot ésser utilitzada com a vacuna Usà el mateix sistema per a la vacunació contra el tètan i en la preparació de vacunes associades
menopausa
Biologia
Desaparició de les ovulacions en la dona i, conseqüentment, de la regla o menstruació, que comporta una atròfia de les mucoses endomètrica i vaginal i del coll i el cos de l’úter.
S'esdevé entre 40 i 50 anys, com a inici del climateri, i va acompanyada d’alteracions generals sufocacions, crisi de sudació, pruïja, cefalàlgies, trastorns de l’emotivitat i el caràcter, etc això no obstant, no pressuposa cap disminució del nivell d’excitació sexual, i de vegades la capacitat orgàstica fins i tot s’accentua
eficàcia lluminosa relativa
Biologia
Física
Per a una radiació monocromàtica, quocient entre el flux energètic corresponent a la radiació de màxima eficàcia i el de la radiació considerada, de manera que en tots dos casos hi hagi més sensacions lluminoses de la mateixa intensitat.
L’eficàcia lluminosa relativa varia segons la longitud d’ona i les condicions de visió, i també per a cada individu per això la CIE Comissió Internacional per a la Illuminació ha normalitzat unes corbes per a un ull mitjà i amb unes condicions normals de llum visió fotòpica, o bé amb poca llum visió escotòpica
recanvi metabòlic
Biologia
Procés continu per mitjà del qual es dóna una renovació constant dels elements que formen els components cel·lulars.
Això suposa el manteniment d’un equilibri dinàmic entre la síntesi i la degradació dels composts macromoleculars, com els enzims, les proteïnes, les bases nitrogenades, etc És especialment notable en cèllules i teixits que els calgui adaptar-se ràpidament a condicions canviants degudes, per exemple, a l’alimentació exògena, com el fetge i la mucosa intestinal
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- Pàgina següent
- Última pàgina