Resultats de la cerca

Passà a Prússia el 1790, amb els seus pares, fugitius de la Revolució Francesa Seguí la carrera militar a Berlín Publicà poemes al Berliner Musenalmanach 1803-05, que ell mateix fundà amb altres escriptors Passà a França el 1807 i, el 1811, fou hoste de Madame de Staël a Suïssa Estudià ciències naturals a Berlín i, entre el 1815 i el 1818, féu un viatge al voltant del món, que descriví a Reise um die Welt mit der Romanzoffischen Entdeckungsexpedition ‘Viatge al voltant del món amb l’expedició descobridora de Romanzoff’, 1821 Dirigí el jardí botànic de Berlín Introduí el concepte d’alternança…

Fou professor de botànica a les universitats de Jena i Berlín Descobrí la fertilització de les plantes i estudià els fongs i l’alternança de generacions de les molses i dels tallòfits Publicà Geschichtliche Abhandlungen 1895-96, en quatre volums

Continuador de l’obra de J Müller, ensenyà fisiologia a Bonn i fundà la revista científica Archiv für die gesammte Physiologie Es destacà sobretot pels seus estudis sobre els reflexos espinals, el mecanisme de la termoregulació, els aspectes químics de l’activitat cardíaca, el quocient respiratori i el desenvolupament de l’embrió cordons de Pflüger , formats amb cèllules d’epiteli germinatiu

Fou professor de botànica a Marburg, Bonn, Basilea i Tübingen S'especialitzà en embriologia i fisiologia vegetals Estudià i mesurà les pressions osmòtiques de les solucions aquoses, mitjançant unes membranes semipermeables, que són conegudes com a cèllules de Pfeffer Publicà Handbuch der Pflanzenphysiologie 1881 i Studien zur Energetik der Pflanze 1892, entre altres obres

Fou director del Kaiser Wilhelm Institut de Berlín i professor de genètica i citologia a la Universitat de Berkeley, a Califòrnia Investigà en els camps de la genètica, de l’embriologia i de la citologia

Es dedicà a l’estudi del sistema nerviós i descriví el fascicle i el nucli nerviós que duen el seu nom fascicle de Burdach

Professor de zoologia a la Universitat de Würzburg Fou autor d’importants treballs sobre l’estructura del nucli, que el portaren a demostrar la individualitat dels cromosomes Estudià també l’aparell excretor de l’amfiox És autor de Zellenstudien ‘Estudis sobre les cèllules’, 1887-1907 i de Das Problem der Befruchtung ‘El problema de la fecundació’, 1902

En la seva obra més important, Neues Kräuterbuch ‘Nou herbari’, 1539, que fa que sigui considerat un dels precusors de la botànica moderna, descriví molt acuradament un gran nombre de plantes, donà indicacions de llurs hàbitats i tendí a agrupar-les segons llurs afinitats naturals

Estudià a les universitats de Breslau, Estrasburg i Friburg Fou deixeble de Koch, i regentà més tard l’institut que en porta el nom Nomenat director de l’institut de terapèutica experimental de Frankfurt, el 1908 rebé el premi Nobel de medicina, que compartí amb Il’ja Mečnikov Els seus treballs sobre immunologia i sobre la terapèutica de les malalties infeccioses foren decisius en el camp de la immunologia es destaca sobretot en l’explicació del mecanisme de la reacció antigen-anticòs, i en el de la terapèutica antimicrobiana el seu èxit més important fou el descobriment del salvarsan 1909,…

Els seus estudis sobre microorganismes bastiren els fonaments per a la creació d’una bacteriologia i d’una protozoologia sistemàtiques La seva obra més important, Die Infusionsthierchen als vollkommene Organismen 1838, és un intent, parcialment reeixit, d’establir una classificació sistemàtica dels microorganismes similar a l’efectuada per Linné per a les plantes i els animals superiors