Resultats de la cerca

Graduat en medicina i cirurgia pel St Batholomew’s Hospital de Londres 1978, el 1987 es graduà en medicina per la Universitat de Cambridge Posteriorment feu carrera docent i recerca a la Universitat d’Oxford, on el 1989 creà un laboratori per a investigar els mecanismes de detecció dels nivells d’oxigen en les cèllules i les funcions reguladores de l’ eritropoetina Amb independència i parallelament a les investigacions de  William G Kaelin  i Gregg L Semenza , descobrí les funcions de la proteïna HIF sigla de l’anglès hypoxia-inducible factor en la producció d’hematies en condicions de…

Professor a Harvard durant molts anys, és conegut pels seus descobriments de plantes i per les seves descripcions d’ocells típics dels EUA

Crític de Darwin, escriví llibres i pronuncià conferències procurant de rebatre la teoria de la selecció natural Entre les seves obres es destaquen On the Genesis of Species 1871, Nature and Thought 1882 i The Origin of Human Reason 1889

Fou un dels fundadors de la botànica sistemàtica Introduí els conceptes de monocotiledoni i dicotiledoni i els utilitzà en la classificació de les plantes herbàcies En la seva monumental Historia plantarum generalis 1686-1704 descriví i classificà més de divuit mil espècies botàniques

Acompanyà Alfred Russel Wallace a l’Amèrica del Sud, i hi restà onze anys 1848-59 explorant l’Amazònia i estudiant-ne la fauna Introduí el concepte de mimetisme en biologia Publicà A Naturalist on the River Amazons 1863

Fou professor a Londres, Liverpool i Oxford Especialitzat des de molt jove en la fisiologia del sistema nerviós, aconseguí de formular una síntesi coherent i aclaridora amb les seves concepcions del “common path”, “integrative action”, etc La seva gran obra The Integrative Action of the Nervous System 1906 encara té vigència Fou també historiador de la ciència The Endeavour of John Fernel , 1946 i assagista Man and His Nature, 1946 Rebé el premi Nobel de medicina l’any 1932

Després d’haver-se dedicat uns quants anys a l’agrimensura, decidí d’explorar terres llunyanes, i des d’una illa de Malàisia, l’any 1858, envià a Londres una breu memòria en què casualment exposava les mateixes idees sobre l’evolució de les espècies per selecció natural que Charles Robert Darwin elaborava, ja iniciada la redacció de la seva obra mestra Aquesta memòria que no enfosquí pas la glòria de Darwin, malgrat el plantejament d’una qüestió de prioritat, resolta pels membres de la Linnean Society amb delicadesa i justícia donà lloc més endavant a una obra més extensa,…

Professor a la Universitat d’Edimburg, l’any 1930 descobrí un mètode per a desenvolupar artificialment embrions d’ocells i de mamífers, i més endavant estudià la natura química de l’ADN Fou membre de diverses societats científiques entre les quals la Royal Society, i, entre d’altres, rebé el premi Albert Brachet l’any 1936 A més dels articles i les obres de genètica, publicà també Science and Ethics i The Ethical Animal

Fou un dels primers que aplicà mètodes selectius en l’obtenció de cultius bacterians purs i, juntament amb GIngram, establí la necessitat d’un factor de creixement la vitamina K per als cultius de determinats microorganismes El 1915 descriví la destrucció de l’estafilococ piogènic per un agent filtrable el bacteriòfag, del qual no reconegué la natura viral, contràriament a Fd’Herelle, amb qui es disputà la prioritat de la descoberta

Investigador de la Royal Society el 1929, professor de fisiologia a Cambridge el 1937 El 1932 rebé, juntament amb Charles Scott Sherrington, el premi Nobel de medicina pels seus treballs entorn de les funcions de les neurones