Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
defecació
Biologia
Expulsió de la femta per l’anus.
És un acte reflex que s’inicia quan l’ona peristàltica del còlon terminal fa passar el contingut fecal al recte i produeix la distensió d’aquest i la necessitat de defecar La distensió del recte provoca la dilatació de l’esfínter intern de l’anus, mentre que la dilatació de l’esfínter extern de l’anus es fa per acció voluntària Això, juntament amb la participació dels músculs abdominals, fa que la contracció reflexa del còlon terminal expulsi la femta continguda en el recte El centre de la defecació és a la medulla lumbosacra i les vies aferents pertanyen al simpàtic…
trocòfora
© fototeca.cat
Biologia
Dit de la fase larval pròpia d’alguns mol·luscs aquàtics de desenvolupament indirecte, d’anèl·lids poliquets, dels sipuncúlids i dels equiuroïdeus, caracteritzada per la forma de baldufa, voltada per una corona de cilis o per dues, dos plomalls de cilis (un d’apical i un de dorsal), una boca lateral i mitjana i un anus gairebé apical.
La trocòfora, en desenvolupar-se, origina una larva velíger
blastòpor
Biologia
Orifici transitori format a la superfície ventral dels embrions durant el període de gastrulació, i a través del qual l’arquènteron comunica amb l’exterior.
En els animals celomats deuteròstoms, el blastòpor esdevé l’anus en l’organisme adult En els protòstoms, el blastòpor origina la boca o bé es tanca en finalitzar la gastrulació, i s’obre novament més tard en el mateix lloc o prop d’ell D’altres organismes no formen blastòpors, i l’anus s’hi forma secundàriament en les fases darreres del desenvolupament
aparell digestiu
© IDEM
Biologia
Zoologia
Conjunt d’òrgans que intervenen en la digestió i converteixen els aliments en molècules prou petites perquè puguin ésser absorbides i passar a l’interior del cos de l’ésser viu.
L’aparell digestiu és un tub que normalment té dues obertures, una per a l’entrada dels aliments i una altra per a la sortida dels residus no digerits Durant l’evolució, el tub digestiu ha sofert una diferenciació en regions anatòmiques i fisiològiques ben particularitzades En els espongiaris, els cnidaris i els ctenòfors hom no pot encara parlar d’un tub digestiu tenen solament una cavitat gastrular amb un forat únic, on té lloc una digestió extracellular En els cucs plans platihelmints el tub digestiu, poc o molt ramificat, té un sol forat i comunica amb una faringe que, sovint, es pot…
animal
Biologia
Ésser viu heteròtrof, generalment dotat de moviment i de sistemes o aparells de relació més o menys diferenciats.
És molt difícil postular una definició ajustada, exacta, exhaustiva i totalment comprensiva del terme animal, per tal com hom no sap exactament quin és el seu abast, si més no pel que fa als éssers unicellulars ésser viu El problema arrenca de la tendència a traslladar termes i conceptes populars, útils en certs camps de la vida diària, al terreny científic, les necessitats del qual són diferents En línies generals, però, hom pot dir que els anomenats animals són éssers heterotròfics heterotròfia, incapaços de sintetitzar, a partir de matèria inorgànica, les substàncies que necessiten per a…
protostomia
Biologia
Modalitat de formació de la boca i de l’anus característica d’alguns metazous (protostomats), mitjançant la qual el blastòpor o l’àrea blastopòrica donen origen a la boca, mentre que al pol oposat de l’embrió s’obre l’anus.
membrana cloacal
Biologia
Anatomia
Membrana formada per la unió de l’ectoderma i l’endoderma en la part de l’embrió que correspon a l’anus.
peristaltisme
Biologia
Conjunt de moviments vermiculars de contracció del tub digestiu, en forma d’ona que progressa des de l’estómac cap a l’anus.