Resultats de la cerca
Es mostren 29 resultats
contracció uterina
Biologia
Contracció de les fibres musculars de l’úter.
Apareixen en el transcurs de la gestació, del part i del puerperi Mentre dura l’embaràs són dèbils i indoloroses Les que apareixen durant el part, anomenades espoderaments , tenen per objecte d’impulsar el fetus i són involuntàries, intermitents, rítmiques, totals, doloroses i progressives en la seva durada i intensitat Durant la contracció l’úter s’endureix i el seu cos esdevé cilíndric Després de l’expulsió del fetus apareixen immediatament contraccions uterines que provoquen el despreniment de la placenta i la formació del globus uterí Durant els dos…
aglutinina
Biologia
Anticòs del plasma sanguini que actua davant determinats antígens o davant les cèl·lules que els contenen (eritròcits, bacteris, etc) provocant-ne l’aglutinació.
Per una banda cal considerar les aglutinines que són constituents normals del plasma, les quals tenen un important paper en els mecanismes immunitaris i de compatibilitat o incompatibilitat sanguínia entre sang d’individus diferents grups sanguinis, AB0, Rh, i les aglutinines presents al plasma com a conseqüència d’un procés d’immunització Entre aquestes darreres hi ha les presents al plasma per causa d’una transfusió mal practicada falta d’atenció al grup Rh o falsos donadors zero, segons el sistema AB0 l’aglutinina anti-Gallus, anticòs que aglutina els eritròctis del pollastre…
comptacolònies
Biologia
Aparell emprat per a comptar colònies de microorganismes.
Una llum obliqua illumina les colònies bacterianes, les quals apareixen com unes taques brillants sobre un fons apagat Els sistemes més moderns compten les colònies automàticament, mitjançant un procediment d’anàlisi d’imatge
tinció de May-Grünwald-Giemsa
Biologia
Mètode de coloració dels elements sanguinis.
Els eritròcits prenen un color rosat més intens a les vores Els nuclis dels leucòcits es tenyeixen de violeta purpuri, i les granulacions apareixen petites i purpúries, excepte en els eosinòfils, que són ataronjades i refringents
ultracondrioma
Biologia
Conjunt de grànuls més petits que els mitocondris que hom pot considerar predecessors d’aquests.
Sembla que són uns grànuls de 0,1 a 0,5 μ, constituïts per una membrana que envolta un contingut homogeni A la regió central apareixen una sèrie de membranes que arriben a formar un mitocondri definitiu
node
Biologia
Protuberància arrodonida i dura, subcutània o periarticular.
Els nodes subcutanis apareixen en certes afeccions agudes, com l’eritema nodós i el reumatisme Hom troba nodes subcutanis en la sífilis i la lepra Les injeccions hipodèrmiques d’oli camforat o de parafina deixen nodes que poden persistir indefinidament
activitat alfa
Biologia
Ritme essencial del cervell humà en l’individu despert, en repòs, relaxat i amb els ulls tancats.
Compost per ones de freqüència de 10 cicles per segon que apareixen a les àrees occipitoparietotemporals i es disposen en forma de fus a l’electroencefalograma Desapareix en el son i s’interromp si l’individu obre els ulls i fixa l’atenció
centrolecític
Biologia
Dit del tipus d’ou, propi dels insectes, de segmentació parcial i superficial.
Durant el període de segmentació, el nucli es divideix un cert nombre de vegades dins la massa vitellina, sense que apareguin, però, límits cellulars definits Més tard, els nuclis formats migren a la perifèria, on formen una capa sincítica i apareixen els límits cellulars
antitoxina
Biologia
Anticòs detectable en el plasma sanguini dels animals després d’injeccions repetides i suficientment espaiades d’antígens amb funció tòxica.
També apareixen en el plasma humà en el curs de processos infectius, o en el curs d’algunes malalties, en l’etiologia de les quals intervenen bacteris productors d’exotoxines Les antitoxines s’utilitzen en la profilaxi i el tractament de les malalties que les produeixen
superfemella
Biologia
Individu portador d’una anomalia en els cromosomes sexuals.
El seu nombre cromosòmic és de 47, és a dir, 44 autosomes més XXX Posseeixen caràcters femenins normals o encara més marcats que no pas les femelles normals En estudis fets en Drosophila melanogaster hom ha demostrat que les superfemelles no apareixen com a intersexuals, sinó com a supersexuals estèrils