Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
David Hendricks Bergey
Biologia
Bacteriòleg nord-americà.
Dirigí l’equip que preparà les primeres edicions del Manual of determinative bacteriology , on restà establerta la sistemàtica dels bacteris més generalment acceptada actualment arreu del món
Robert Koch
Biologia
Microbiòleg alemany.
De jove exercí la medicina rural, fins que els seus treballs de laboratori cridaren l’atenció d’alguns savis coetanis FJCohn, JCohnheim, etc i li valgueren un càrrec important al departament imperial d’higiene de Berlín, on prosseguí les seves investigacions i creà nous mètodes de cultiu i tinció de bacteris L’any 1882 descobrí el bacil de la tuberculosi, i el 1883, dirigint una expedició científica a Egipte, féu el descobriment del virus colèric Professor a la Universitat de Berlín, publicà importants treballs sobre la teoria general de la malaltia infecciosa i, en particular, sobre la…
La revolució del carboni blau
Biologia
El carboni blau és el diòxid de carboni CO₂ capturat i emmagatzemat pels ecosistemes costaners i marins d'arreu del món, com ara els manglars , les maresmes o el fitoplàncton dels oceans En el context actual d'emergència climàtica, aquesta capacitat de segrestar carboni de l'atmosfera ha convertit els entorns oceànics en uns aliats fonamentals per mitigar l' escalfament global Descobreix a Divulcat com funciona la fertilització dels oceans amb ferro, de quina manera els sistemes marins poden arribar a ser més eficients que els boscos terrestres, i quins són els perills amagats…
Louis Pasteur
Biologia
Biòleg francès.
Fill d’un humil blanquer, feu estudis a Arbois, a Besançon i a París a l’École Normale i a la Sorbona Doctorat en ciències 1847, ensenyà física i química a Dijon, Estrasburg on es casà i continuà els seus primers treballs sobre dissimetria molecular i Lilla L’any 1857 fou nomenat administrador de l’École Normale Supérieure, i des d’aleshores residí a París, llevat d’alguns viatges que feu per l’Estat francès principalment a Arbois, Alais i Pont-Gisquet a fi d’estudiar científicament la fabricació del vi i les malalties del cuc de seda El 1873 començà a investigar les malalties infeccioses…
Greta Thunberg

Greta Thunberg
Biologia
Activista pel medi ambient sueca.
Aconseguí notorietat als quinze anys amb la publicació d’un article sobre política de medi ambient al Svenska Dagbladet maig del 2018, un dels principals diaris suecs L’agost del 2018 convocà una vaga d’escolars pel clima amb un considerable suport a Suècia El moviment agafà aviat una dimensió internacional que, amb el nom de Fridays for Future, el 18 de març de 2019 aconseguí una mobilització arreu del món en la qual participaren uns dos milions de persones i que es repetí els mesos següents Cap visible del moviment que, tanmateix, no té una organització jeràrquica, Thunberg…
biogeografia
Biologia
Part de la geografia que estudia la superfície de la Terra en l’aspecte biològic.
S'ocupa de la distribució geogràfica dels animals zoogeografia , de les plantes fitogeografia i àdhuc de l’home antropogeografia Al principi la biogeografia es limità a descriure aquesta distribució actualment, però, intenta d’explicar-ne les causes i la seva variació al llarg del temps, mitjançant l’ajut d’altres ciències biològiques i geològiques, com ara l’ecologia, la corologia, la biocenologia, la genètica de poblacions, la paleontologia i la paleoclimatologia Així, hom considera l’àrea actual de distribució d’una espècie o tàxon en funció de les àrees pretèrites, de l’existència o…
pàncrees

Secció del duodè i del pàncrees: 1, duodè; 2, cap del pàncrees; 3, cos del pàncrees; 4, cua del pàncrees; 5, conducte de Wirsung; 6, colèdoc; 7, ampul·la de Vater; 8, conducte de Santorini; 9, orifici de desembocadura del conducte de Santorini; i 10, artèria i vena mesentèriques superiors
© Fototeca.cat
Biologia
Zoologia
Glàndula de secreció mixta (interna i externa).
Passa d’ésser una estructura difusa, en la majoria de vertebrats inferiors, a una massa imparella, situada entre l’estómac i el duodè, en el cas dels superiors En l’home té de 80 a 120 g de pes i de 15 a 20 cm de llargada, situat a l’abdomen en posició retroperitoneal, entre el duodè i la melsa i entre l’estómac i les dues primeres vèrtebres lumbars És compost de tres parts el cap , el cos i la cua El cap és emmarcat pel duodè i travessat pel conducte biliar principal o colèdoc El pàncrees té una doble funció secretòria, endocrina i exocrina La secreció endocrina és produïda per les cèllules…
enginyeria genètica

Producció d’insulina per enginyeria genètica
© Fototeca.cat
Biologia
Conjunt de tècniques per mitjà de les quals hom modifica la dotació gènica d’un organisme, afegint-li un segment d’ADN (gens) d’un altre organisme.
Pel fet que l’ADN és l’estructura responsable de la producció de proteïnes transcripció, traducció i, en general, de tota la producció cellular, l’enginyeria genètica es fonamenta en la introducció de nous patrons d’ADN dins el sistema genètic d’un organisme per tal de fer-li sintetitzar proteïnes que altrament no sintetitzaria Per bé que a la pràctica de l’enginyeria genètica hom no ha exclòs els organismes superiors, és en els microorganismes unicellulars on més s’ha desenvolupat, i especialment en el bacteri Escherichia coli , pel fet d’ésser el més estudiat i conegut per la genètica…
bacteris

Estructura d’un bacteri
© Fototeca.cat
Biologia
Veterinària
Medicina
Classe de microorganismes unicel·lulars d’estructura protocariòtica, generalment heterotròfics i amb multiplicació per escissiparitat transversa.
Característiques generals dels bacteris És difícil de donar unes característiques generals dels bacteris, per tal com es tracta d’un grup d’organismes extraordinàriament diversificat que, a més, sol ésser definit negativament per aquells caràcters que el separen dels protozous, algues i fongs inferiors microscòpics Això no obstant, hom pot dir que la majoria dels bacteris són formats per un citoplasma granulós mancat de vacúols envoltat per una membrana citoplasmàtica que serveix de suport als enzims respiratoris i als eventuals pigments fotosintetitzadors manquen, doncs, al citoplasma…