Resultats de la cerca

En estat normal, els teixits propis són tolerats pel fet de començar a formar-se en l’embrió abans de l’establiment del sistema immunològic Aquesta tolerància, però, no sempre és perfecta, i en certes circumstàncies es pot deteriorar Aleshores apareixen els fenòmens d’autoimmunitat, que si són prou intensos, produeixen malalties per autoagressió o malalties autoimmunes L’autoimmunitat pot ésser produïda per antígens semblants o idèntics als propis, presents en alguns agents infecciosos, per la modificació dels antígens propis en combinar-se amb altres substàncies per la modificació dels…

La capacitat antigènica va lligada a una certa mida i a una rigidesa moleculars L’especificitat antigènica depèn de certs grups funcionals o parts petites de la molècula Actuen com a antígens les proteïnes i els polisacàrids Els lípids no hi actuen mai, però formant part de molècules proteiques poden conferir especificitat immunològica aquesta mena de capteniment pot ésser també el de petites molècules acoblades a proteïnes i, aleshores, aquestes molècules aïllades, bé que per elles mateixes no són antigèniques, poden unir-se específicament amb els anticossos formats, en el qual cas reben el…

L’anticòs pot ésser una globulina gamma G, gamma A, gamma D, gamma E i gamma M, aquesta darrera amb un pes molecular al voltant d’1 000 000 i les altres de 156 000 o 300 000 In vitro , la seva acció pot manifestar-se de diferents maneres Els anticossos que precipiten els antígens que es troben en solució reben el nom de precipitines Els que aglutinen els antígens que formen part d’una cèllula, d’un germen o d’una partícula són anomenats aglutinines si aquesta acció és feta en presència de complement pot conduir a una lisi del germen o cèllula lisina, citolisina, hemolisina Els anticossos…