Resultats de la cerca

Aquesta relació és específica així l’adenina A d’una cadena d’ADN només s’aparella amb la timina T de la cadena complementària AT, o amb l’uracil U en el cas de l’ARN AU De manera semblant, la guanina G s’aparella només amb la citosina ©, GC Les parelles de bases de les cadenes complementàries de polinucleòtids es troben unides per un gran nombre de ponts d’hidrogen àcid desoxiribonucleic àcid ribonucleic

Cada tres bases consecutives codó o triplet codifica un aminoàcid i s’estableix una correspondència entre la seqüència de bases de l’ADN i la proteïna En general, la síntesi de les proteïnes no s’efectua en contacte directe amb l’ADN, sinó que hi ha un intermediari, que és l’ARN missatger Com que la molècula de l’àcid nucleic té 4 bases diferents, teòricament seria possible de codificar 4 3 = 64 aminoàcids però això no s’esdevé, puix que només hi ha 20 aminoàcids, alguns dels quals són determinats per més d’un codó codi degenerat, i també hi ha alguns codons que són els punts o finals de…

Tot el cromosoma bacterià es comporta com un únic replicó, mentre que els cromosomes eucariotes contenen centenars de replicons Cada replicó té el seu propi origen de replicació, i es replica com un sol segment d’ADN El genoma dels mamífers conté uns 25 000 replicons, formats cadascun d’ells per uns 100 000 - 200 000 parells de bases En canvi, el genoma dels insectes, més petit, conté uns 3 500 replicons, formats cadascun d’ells per uns 40 000 parells de bases

El seu objectiu és entendre la vida social en termes genètics i moleculars, com ha evolucionat, com es controla i com afecta la mateixa estructura del genoma

Estudià l’estructura de l’àcid desoxiribonucleic per mitjà de la tècnica de difracció de raigs X Juntament amb JD Watson, elaborà una teoria sobre la mutació genètica basada en l’ordenació dels parells de bases específiques dins la cadena de l’ADN El 1961 descobrí que l’agrupament de les bases en triplets proporciona només 64 de les combinacions possibles entre els 20 aminoàcids fonamentals que formen la substància viva El 1962 compartí el premi Nobel de fisiologia i medicina amb MHF Wilkins i JD Watson per llurs descobriments sobre l’estructura molecular dels àcids nucleics

Fins que foren coneguts tots els mecanismes dels gèneres i de les espècies, hom no pogué establir les bases de la nomenclatura Linné n'establí les bases en els seus llibres Systema naturae 1735 i Species plantarum 1753 Cada ésser té un nom per al gènere, el qual és un mot llatí o llatinitzat que hom escriu en cursiva i en majúscula, i un nom per a l’espècie, que és un mot llatí o llatinitzat que recorda alguna de les característiques de l’espècie o bé és un nom de la persona que ha descobert l’espècie, un nom geogràfic o un nom compost, que hom escriu en cursiva i en minúscula

A la seva obra Beiträge zur Phytogenesis 1838 estudià el desenvolupament de les plantes i posà les bases de la teoria cellular que formulà poc temps després Theodor Schwann

S'expressa en un moment donat i s’utilitza com a balisa assenyaladora en la cartografia del genoma

Fou professor a Montpeller i gran amic de Rabelais, amb qui collaborà Establí les bases de la ictiologia moderna Entre les seves obres cal destacar Libri de piscibus marinis 1554-55, en dos volums, i Universal aquatilium historiae pars altera 1555

Posà les bases de la moderna agrologia científica i de la investigació complexa de la natura Excellí especialment pels seus estudis edafològics, en els quals concep el sòl com un ésser viu, en relació amb tots els altres factors geogràfics