Resultats de la cerca
Es mostren 14 resultats
haptotropisme
Biologia
Botànica
Tropisme el factor estimulant del qual és el contacte unilateral amb un obstacle sòlid.
És característic dels circells, els quals experimenten una curvatura clarament positiva vers el costat afectat pel contacte
principi de Baer
Biologia
Llei biogenètica formulada per Karl Ernst von Baer, segons la qual en el desenvolupament d’un organisme els caràcters generals i no especialitzats apareixen abans dels particulars i especialitzats.
Així, en el desenvolupament d’un vertebrat apareix abans el tub digestiu el qual existeix ja en animals més primitius que el notocordi, el qual és característic dels vertebrats semblantment apareix abans l’epiteli intestinal que l’epiteli glandular
hermafroditisme
Biologia
Presència, en un mateix individu, d’òrgans sexuals masculins i femenins, o bé d’òrgans de reproducció que no presenten la típica característica d’un sol sexe, i capaços de produir gàmetes tant masculins com femenins.
És característic de nombrosos embrancaments i espècies d’invertebrats, entre els quals els platihelmints, els anèllids, els crustacis, els molluscs gastròpodes i els tunicats Segons si els gàmetes masculins es produeixen al mateix temps o alternativament, l’hermafroditisme pot ser simultani o successiu L’autofecundació és excepcional
Eduard van Beneden
Biologia
Biòleg flamenc.
Fou el primer de demostrar que el nombre de cromosomes és constant i característic en totes les cèllules de cada espècie d’organismes, com també que aquest nombre es redueix a la meitat en les cèllules germinals durant la maduració dels gàmetes meiosi i es restaura en el zigot, després de la fecundació
bandatge
Biologia
Procés d’identificació cromosòmica mitjançant tècniques de tinció diferencial.
Es realitza durant la metafase de cèllules cultivades in vitro amb la finalitat d’evidenciar les diferents bandes que permetran la identificació dels cromosomes, ja sigui individualment o bé per parelles, ja que cada cromosoma exhibeix un patró de bandes distint i característic El bandatge cromosòmic representa un ajut important en la detecció d’algunes anomalies genètiques
paret cel·lular
Biologia
Embolcall rígid de les cèl·lules bacterianes que conté el protoplasma.
La paret és constituïda per substàncies orgàniques complexes polisacàrids com la quitina, glucopèptids com la mureïna, aminoàcids neutres com la lisina i bàsics com l’àcid diaminopimèlic, característic d’aquesta estructura, complexos glicerofosfòrics com els àcids teïcoics, proteïnes, lipoproteïnes i lípids L’estructura física de la paret cellular dóna forma al bacteri i manté la integritat del protoplast, puix que per efecte de l’osmosi s’inflaria i esclataria, i permet la classificació dels individus segons el resultat de la tinció de Gram
gen salvatge
Biologia
Gen que manifesta el fenotip característic de l’espècie i, per tant, s’ha adoptat com a estàndard.
factor de determinació testicular
Biologia
Proteïna que determina la formació de gònades masculines durant l’embriogènesi i, per tant, la formació de mascles.
El gen que codifica el factor de determinació testicular tdf es troba en una regió del cromosoma Y denominada SRY regió del Y que determina el sexe Si el gen tdf presenta alguna mutació i no funciona correctament, es forma una femella Un cop es forma el teixit testicular, aquest comença a produir hormones masculines, com per exemple andrògens, que inhibeixen l’aparició d’òrgans sexuals femenins i dels caràcters sexuals secundaris propis d’aquest sexe, com les glàndules mamàries i el patró característic de pilositat pubiana
mesoderma
Biologia
Full embrionari característic dels animals metazous triblàstics que apareix entre l’ectoderma i l’endoderma, durant el desenvolupament embrionari, típicament al final de la gastrulació
.
S'origina de diverses maneres en els diferents grups animals, i hom l’anomena ectomesoderma o endomesoderma , segons que es formi per diferenciació del full extern o del full intern de l’estadi diblàstic En deriven la pell, el teixit conjuntiu, els ossos, els músculs, els òrgans d’excreció, les glàndules sexuals i l’epiteli del celoma
rotavirus
Biologia
Grup de virus del grup dels reovirus, que presenten una càpsida constituïda per una coberta doble, de contorn circular ben marcat, que juntament amb les projeccions del nucli els comuniquen un aspecte característic de roda de carro.