Resultats de la cerca
Es mostren 13 resultats
conducció cardíaca

Estructures que componen un sistema de conducció cardíaca: 1, nòdul sinusal; 2, tractes internodals; 3, nòdul aurículo-ventricular; 4 feix de Hiss; 5, branca dreta; 6, branca esquerra; 7, xarxa de Purkinje
© Fototeca.cat
Biologia
Trasmissió dels canvis elèctrics que, originats en el nòdul del sinus auricular, donen lloc a les contraccions cardíaques.
Aquesta transmissió és feta a través d’un sistema específic de fibres musculars constituït pel nòdul auriculoventricular d’Aschoff-Tawara, el fascile auriculoventricular de Hiss amb les seves branques dreta i esquerra i les fibres de Purkyně
contracció cardíaca
Biologia
Moviment de les fibres musculars del cor que fan que es contregui i impulsi la sang cap a les diferents portes del cor.
L’impuls sanguini en el tub cardíac embrionari és efectuat a partir de moviments peristàltics que es propaguen regularment a partir del si venós Alhora que progressa el desenvolupament, es diferencien els anells musculars sinoatrial, atrioventricular i ventriculobulbar, dels quals surten una part de les fibres miocardíaques En els peixos, amfibis i rèptils no hi ha un sistema especialitzat conductor de la contracció cardíaca Solament en els mamífers hi ha una separació real entre els músculs contractors i les fibres neuromusculars conductores fibres de Purkyně, que constitueix el…
ritme del cor
Biologia
Successió, a intervals regulars, de les contraccions cardíaques.
Hom parla de taquicàrdia quan els batecs del cor estan accelerats, i de bradicàrdia quan, al contrari, el cor batega lentament El ritme de galop consisteix en la interposició d’un tercer soroll entre els dos que normalment hom aprecia en l’auscultació cardíaca a més, s’acompanya de taquicàrdia i és senyal d’insuficiència cardíaca
baroreceptor
Biologia
Cadascun dels òrgans sensibles a la distensió de les parets on són situats.
N'hi ha a les parets del cor i dels vasos sanguinis i els més coneguts son el del si carotidi i el de la crossa de l’aorta Els baroreceptors constitueixen un sistema regulador de la pressió sanguínia i de la freqüència cardíaca
Eduard Pflüger
Biologia
Fisiòleg alemany.
Continuador de l’obra de J Müller, ensenyà fisiologia a Bonn i fundà la revista científica Archiv für die gesammte Physiologie Es destacà sobretot pels seus estudis sobre els reflexos espinals, el mecanisme de la termoregulació, els aspectes químics de l’activitat cardíaca, el quocient respiratori i el desenvolupament de l’embrió cordons de Pflüger , formats amb cèllules d’epiteli germinatiu
anòxia
Biologia
Disminució o manca d’oxigen respirable a les cèl·lules o teixits d’un organisme.
Sol ésser conseqüència de l’anoxèmia Mena a la necrosi de les cèllules tant més ràpidament com més diferenciades i específiques són per això els centres nerviosos són la part dels organismes més exposada a les conseqüències de l’anòxia Es troba en casos d’asfíxia, intoxicació per monòxid de carboni, anèmia, malalties que paralitzen els músculs respiratoris, infart de miocardi, xoc, aturada cardíaca, etc
cèl·lula mare de teixit
Biologia
Cèl·lula indiferenciada que es troba immersa en un teixit determinat.
Les cèllules mare de teixit tenen una certa capacitat de replicació i són oligopotents, és a dir, poden originar qualsevol cèllula diferenciada del llinatge concret del teixit del qual provenen La seva funció és anar reemplaçant les cèllules del seu teixit a mesura que moren N'hi ha a tots els teixits, malgrat que, al teixit nerviós, hi són molt escasses i es troben localitzades en unes àrees molt concretes Se n'ha proposat la utilització en teràpies de medicina regenerativa, per generar teixits que es puguin utilitzar en trasplantaments La seva versatilitat és molt menor que la de les…
electrocardiografia
Biologia
Electrònica i informàtica
Estudi dels corrents d’acció del múscul cardíac i del mètode d’obtenció de l’enregistrament gràfic.
L’electrogènesi cardíaca va lligada a les modificacions fisicoquímiques que ocorren dins el teixit miocardíac per la propagació de l’ona d’excitació activació, que va seguida d’un procés invers que restableix les condicions de repòs recuperació Els fenòmens elèctrics es produeixen en la membrana cellular, que canvia de polaritat segons que la fase sigui de repòs polarització, d’activació despolarització o de recuperació repolarització Durant la propagació de l’ona d’activació hom observa que els potencials de la superfície cellular són positius davant l’ona i negatius al darrere…
nòdul sinoauricular
Biologia
Massa de fibres musculars cardíaques especialitzades que actua habitualment com a marcapassos del sistema de conducció cardíaca.
És situat a la paret de l’aurícula dreta, a l’extrem superior de la cresta terminal, en el lloc de l’entrada de la vena cava superior És anomenat també nòdul de Keith i Flack i nòdul sinusal
diàstole
Biologia
Fase de l’activitat cardíaca en la qual es produeix la repleció de sang en els ventricles.
La diàstole comença amb l’obertura de les vàlvules auriculoventriculars i amb el pas de la sang de les aurícules als ventricles i finalitza amb l’obertura de les vàlvules sigmoides quan la pressió ventricular supera la pressió arterial