Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
tinció de Perls
Biologia
Tècnica de coloració histoquímica per a la demostració del ferro ionitzat (presència d’hemosiderina).
Per l’acció de l’àcid clorhídric i del ferrocianur potàssic, el ferro pren un color blau de Prússia
fixador
Biologia
Agent físic o químic que fa la fixació.
Els agents físics més comuns són la calor i la congelació Els agents químics són reactius de fàcil penetració en els teixits, com el formol, l’àcid acètic, l’àcid pícric, l’alcohol etílic, l’àcid òsmic, l’àcid clorhídric, l’àcid nítric, etc El seu ús varia, segons la natura del teixit o l’organisme que hom vol observar, per la qual cosa cal emprar, per exemple, àcid òsmic per als greixos i els mitocondris, alcohol, formol i dicromat potàssic per al teixit nerviós, i àcid pícric per a preparacions embrionàries
suc gàstric
Biologia
Líquid clar secretat per la mucosa gàstrica; conté aigua, àcid clorhídric, pepsina, labferment i sals minerals.
digestió
Alimentació
Biologia
Procés complex, mecànic i enzimàtic, que té com a finalitat primordial de sotmetre els aliments a unes determinades transformacions perquè puguin ésser absorbits per la mucosa intestinal i incorporats a la matèria viva.
Segons la classe d’aliment o les condicions nutritives nutrició s’incorporen a la matèria viva per a ésser utilitzats amb funció plàstica reposició de matèria o energètica D’una manera general, hom pot dir que els enzims utilitzats pels animals són proteases, específiques per a les proteïnes, lipases, que degraden els greixos, i carbohidrases, que hidrolitzen els sucres Aquests enzims degraden les proteïnes a aminoàcids, els lípids a àcids grassos i alcohol, i els sucres de cadena llarga a disacàrids o monosacàrids En els animals celomats la digestió abraça tres sectors clarament…
clorhídria
Biologia
Taxa d’àcid clorhídric lliure i de clor combinat amb les matèries orgàniques, en el suc gàstric; té una gran importància per a determinar una digestió correcta.
aparell digestiu

Esquema de l’aparell digestiu humà
© IDEM
Biologia
Zoologia
Conjunt d’òrgans que intervenen en la digestió i converteixen els aliments en molècules prou petites perquè puguin ésser absorbides i passar a l’interior del cos de l’ésser viu.
L’aparell digestiu és un tub que normalment té dues obertures, una per a l’entrada dels aliments i una altra per a la sortida dels residus no digerits Durant l’evolució, el tub digestiu ha sofert una diferenciació en regions anatòmiques i fisiològiques ben particularitzades En els espongiaris, els cnidaris i els ctenòfors hom no pot encara parlar d’un tub digestiu tenen solament una cavitat gastrular amb un forat únic, on té lloc una digestió extracellular En els cucs plans platihelmints el tub digestiu, poc o molt ramificat, té un sol forat i comunica amb una faringe que, sovint, es pot…