Resultats de la cerca

Un caràcter és qualsevol atribut d’un organisme i el terme derivat fa referència al fet que l’atribut ha estat modificat per l’evolució a partir d’un altre de relativament anterior Només les sinapomorfies poden caracteritzar i identificar grups monofilètics clades en la metodologia cladística

Estudià a Pasadena i investigà sobre el càncer a Wisconsin Els seus estudis sobre el material genètic de l’ARN i els virus que conté li valgueren el premi Nobel de medicina l’any 1975, compartit amb DBaltimore i RDulbecco

Conjuntament amb la seva escola estudià, a partir del 1910, la conducció nerviosa, la transmissió neuromuscular i els fenòmens fisiològics, bioquímics i biofísics que s’hi relacionen El 1922 rebé el premi Nobel de medicina i fisiologia compartit amb Otto Meyerhof per les seves aportacions al coneixement de l’activitat muscular

  Graduat i doctorat 1981 en enginyeria química per la Universitat de Kentucky, fou professor a la Virginia Polytechnic and State University 1981-1990 Des del 1992 és professor a l’Institut de Tecnologia de Califòrnia Caltech S'ha centrat en l’estudi de les zeolites i els tamisos moleculars i, en particular, en l’augment de la seva porositat per a la síntesi de nous materials i catalitzadors Membre de diverses societats científiques i del programa de teràpies experimentals del City of Hope Comprehensive Cancer Center 2004, ha rebut diversos premis, entre d'altres, l’Ipatieff 1992 i l'Elmer…

Graduat en enginyeria física per la Universitat de Lausana 1967 i en enginyeria molecular per la de Ginebra 1969 Especialitzat en recerca cellular amb microscopi electrònic, desenvolupà la trajectòria científica a la Universitat de Basilea 1973-78, al laboratori europeu de biologia molecular de Heidelberg 1978-87 i a la Universitat de Lausana 1987-2007 La seva contribució principal és el desenvolupament de millores en el microscopi electrònic  que permeten obtenir una imatge d’alta resolució de la cèllula i els seus components a escala molecular Sobresurt molt especialment la criomicroscòpia…

Graduat en medicina i cirurgia pel St Batholomew’s Hospital de Londres 1978, el 1987 es graduà en medicina per la Universitat de Cambridge Posteriorment feu carrera docent i recerca a la Universitat d’Oxford, on el 1989 creà un laboratori per a investigar els mecanismes de detecció dels nivells d’oxigen en les cèllules i les funcions reguladores de l’ eritropoetina Amb independència i parallelament a les investigacions de  William G Kaelin  i Gregg L Semenza , descobrí les funcions de la proteïna HIF sigla de l’anglès hypoxia-inducible factor en la producció d’hematies en condicions de…

  Graduat en química i física al McPherson College el 1957 i doctorat en química per l’Iowa State University 1962, féu estudis de postdoctorat amb Clifford G Shull  al Massachusetts Institute of Technology i al Quantum Chemistry Institute de Gainesville, Florida Després d'exercir la docència en diferents universitats, el 1985 entrà a la Universitat de Califòrnia, a Santa Barbara La seva recerca se centra en la síntesi i la caracterització de materials porosos, l’assemblatge de molècules orgàniques i inorgàniques i els processos químics associats a l’aprofitament eficient dels recursos, com…

Llicenciat en biologia per la Universitat Complutense de Madrid 1969, obtingué el doctorat cum laude el 1973 Des del 1975 és científic titular del Consell Superior d’Investigacions Científiques CSIC, i fou vicedirector de l’Institut de Biologia Molecular d’aquesta institució 1986-89 i vicedirector del Centre de Biologia Molecular CSIC-Universitat Autònoma de Madrid 1989-90, que dirigí 1990-92 i on exerceix la docència en investigació La seva recerca centrada en el desenvolupament genètic de la mosca Drosophila melanogaster ha permès augmentar la informació sobre els processos de regeneració…

Graduat 1987 a la Universitat de Kobe, completà la residència a l'Hospital Nacional d'Osaka 1987-89 Doctorat per la Universiat de la Ciutat d'Osaka 1995, d'on fou professor a l'Escola Mèdica 1996-99, de 1999 a 2005 fou professor a l'Institut de Ciència i Tecnologia de Nara L'any 2004 s'incorporà a l'Institut de Ciències Mèdiques Pioneres de la Universitat de Kyoto Des del 2010 és director del Centre per a la Recerca i l'Aplicació de Cèllules Mare Pluripotents Induïdes d'aquesta universitat L'any 2006 Yamanaka i el seu equip aconseguiren modificar el nucli de cèllules del teixit conjuntiu…

Es graduà a la Universitat de Melbourne el 1970 i es doctorà a la Universitat de Cambridge Gran Bretanya el 1975 Féu recerca postdoctoral en biologia molecular i cellular a la Universitat de Yale en 1975-77 L’any següent s’incorporà com a professora al departament de biologia molecular de la Universitat de Berkeley Califòrnia, EUA, d’on passà al Departament de Microbiologia i Immunologia de la Universitat de Califòrnia San Francisco el 1990, del qual fou cap en 1993-99 i on ha investigat sobre els telòmer i la telomerasa , cadenes de molècules i enzims, respectivament, presents als cromosoma…