Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
competència
Biologia
Estat transitori dels bacteris durant el qual la cèl·lula pot unir i introduir en el seu interior molècules foranes d’ADN, fent possible la transformació.
L’estat de competència no és natural, sinó que ha de ser induït experimentalment, tractant els bacteris amb determinades concentracions d’ions, com per exemple clorur de rubidi, i congelant-los a baixes temperatures -80ºC
competent
Biologia
Dit de la cèl·lula bacteriana que és capaç d’incorporar un segment d’ADN al seu cromosoma en el decurs d’un procés de transformació.
La competència és una propietat heretable, relacionada amb la síntesi de certes proteïnes extracellulars, anomenades factors de competència
àrea virtual
Biologia
Part de la superfície terrestre on les condicions ecològiques (clima, sòl, etc) permeten la vida d’un tàxon determinat.
Ordinàriament, l’àrea virtual és més gran que l’àrea efectiva, car hi sol haver localitats ecològicament favorables que han resultat inaccessibles o, també, en localitats d’ambient favorable de tàxon pot ésser eliminat a causa de la competència d’organismes més poderosos La introducció artificial d’una espècie té esperança d’èxit quan és feta dins l’àrea virtual corresponent
anellatge
Biologia
Sistema de marcatge que consisteix a posar anelles a les potes o en altres llocs d’un animal per tal de reconèixer-lo.
En ornitologia és una pràctica bastant estesa, usada per a estudiar els costums dels ocells migradors Des del 1979, l’anellatge és competència de la Generalitat de Catalunya, que n'exerceix la supervisió i és dut a terme per l’Institut Català d’Ornitologia L’any 2008 fou creada la Societat Catalana d’Anellament SCAR, que reclamava la creació d’una anella catalana, tal com existia al País Basc i Navarra, i el 2010, amb aquest objectiu, el govern català impulsà una Oficina Catalana d’Anellament
antagonista
Biologia
Farmàcia
Compost natural o sintètic que interfereix la síntesi o la funció d’una substància per un mecanisme de competència.
En la cinètica enzimàtica hom l’anomena també antimetabòlit
tim
Dibuix que mostra la situació d’un tim
© Fototeca.cat
Biologia
Zoologia
Glàndula de secreció interna dels vertebrats formada per acumulacions del teixit tou situat a la regió branquial en els peixos i a la de la gola en els altres vertebrats.
En els ocells i mamífers és generalment bilobulada, amb una massa a cada costat del coll Segons sembla, és un òrgan relacionat amb la producció de leucòcits En l’home té una posició retrosternal, en el mediastí anterior, que desapareix o esdevé rudimentària en l’adult La medulla conté unes estructures cellulars epitelials, anomenades corpuscles de Hassall , i nombrosos limfòcits, juntament amb cèllules del teixit connectiu, com macròfag, cèllules reticulars i fibroblasts El tim i la seva posició 1, lòbul dret del tim 2, pulmó dret 3, vena subclàvia dreta 4, artèria subclàvia dreta 5, tràquea…
biogeografia
Biologia
Part de la geografia que estudia la superfície de la Terra en l’aspecte biològic.
S'ocupa de la distribució geogràfica dels animals zoogeografia , de les plantes fitogeografia i àdhuc de l’home antropogeografia Al principi la biogeografia es limità a descriure aquesta distribució actualment, però, intenta d’explicar-ne les causes i la seva variació al llarg del temps, mitjançant l’ajut d’altres ciències biològiques i geològiques, com ara l’ecologia, la corologia, la biocenologia, la genètica de poblacions, la paleontologia i la paleoclimatologia Així, hom considera l’àrea actual de distribució d’una espècie o tàxon en funció de les àrees pretèrites, de l’existència o…
interespecífic | interespecífica
Biologia
Dit dels diferents tipus de relació que tenen lloc entre dues espècies o més d’un mateix gènere, com ara la hibridació, la competència pel mateix espai, per l’aliment, etc.
selecció natural
Biologia
Mecanisme principal dels canvis evolutius en els éssers vius, suggerit per Ch. Darwin el 1859 en el llibre On the Origin of Species, segons el qual el fet que en les poblacions naturals subsisteixen els individus més eficients és conseqüència de la lluita per la vida i de la supervivència del més apte.
La lluita per la vida no és una lluita cruenta aspecte propugnat per ARWallace sinó una millor adaptació a l’ambient, on els éssers més adaptats sobreviuen, mentre que els menys adaptats són eliminats La competència entre individus de la mateixa espècie té lloc sobretot en els camps de la recerca d’aliment, de la fugida dels enemics, de la resistència a les malalties i de l’èxit en l’aparellament Tenint en compte que hi ha variacions entre els individus de la mateixa espècie i que en neixen molts més que no en sobreviuen, tenen més oportunitat de perpetuar l’espècie els individus…
fisiologia vegetal
Biologia
Fisiologia aplicada als vegetals.
Estudia el funcionament de les plantes considerant principalment els fenòmens de creixement, el metabolisme i les interaccions amb el medi i els altres organismes pot abraçar també aspectes especials, comparats o patològics No té un límit establert amb la bioquímica i es relaciona íntimament amb les ciències morfològiques anatomia, citologia pels lligams existents entre forma i funció Es constituí com a ciència al s XVIII, amb Vegetable Staticks 1727, obra de S Hales, on examina el creixement de les plantes, la pèrdua d’aigua per evaporació i altres fenòmens A la darreria del s XVIII es…