Resultats de la cerca

Varia segons les comunitats i depèn de diversos factors, sobretot de la diversitat i de les dimensions dels organismes que comprèn la comunitat en un poblament de molses és de l’ordre d’alguns decímetres quadrats, en un pradell d’anuals pot ésser d’1 a 5 m 2 , en un bosc mediterrani d’uns 100 m 2 , i en algunes selves equatorials sembla que arriba a 1 ha

Encara no acceptat per tota la comunitat científica, molts autors continuen agrupant aquests organismes amb la resta de procariotes dins el regne dels moneres

Aquestes comunitats s’estableixen a la interfase entre l’aigua i el sediment, i la diversitat dins el tapís és relativament baixa De dalt a baix trobem cianobacteris que són fototròfics i aeròbics bacteris vermells cromatiàcies i bacteris verds del sofre clorobiàcies, fototròfics i anaeròbics i bacteris reductors del sulfat, també anaeròbics Molts tapissos microbians d’èpoques geològiques antigues donaren origen a estromatòlits i a les formacions de ferro en bandes BIF També s’han anomenat mantells microbians, o mantells algals A Catalunya es troben molt ben representats a la punta de la…

Bé que la cibernètica estudia tots els sistemes, no necessàriament vius, i els mecanismes de regulació que en controlen el funcionament, el seu lligam amb la biologia ha estat sempre fecund En els sistemes vius, els mecanismes involucrats són particularment complexos, i el seu funcionament correspon a molts dels models generals estudiats per la cibernètica, com és ara les complexes regulacions a nivell cellular transmissió de la informació genètica, síntesi d’enzims, regulació del metabolisme oxidatiu, etc, a nivell d’individu manteniment dels òptims en el medi intern,…

Es llicencià a l’Institut Agrícola de Kíev 1925 i s’especialitzà en fisiologia a l’Institut Ucraïnès de Genètica 1929 Fou director de l’Institut de Selecció i Genètica d’Odessa 1936 i president de l’Acadèmia Lenin de Ciències Agrícoles 1938-45 Adoptà criteris de Lamarck i Mičurin i, en contra de la comunitat científica internacional, defensà que la intervenció sobre el medi provocava canvis hereditaris en les espècies i, per tant, negà explícitament el paper dels cromosomes i l’existència dels gens En reeixir a bastir una teoria que aplicava els principis del materialisme…

Les idees fonamentals són dues el paper dels òrgans durant el desenvolupament individual atès que la necessitat crea l’òrgan i la fixació hereditària dels canvis aconseguits Les dificultats que trobà Lamarck per a classificar les grans colleccions d’animals inferiors del Musée National d’Histoire Naturelle el feren reflexionar sobre la noció d’espècie, posar en dubte la seva significació absoluta i estudiar la possible connexió i unitat d’origen de les diferents espècies Segons Lamarck, la natura ha produït per generació espontània els éssers vius més simples els infusoris, i tots els altres…

En éssers vivents primitius bacteris i protists el sexe es manifesta en una polarització poc marcada entre dos individus es produeix una conjugació amb intercanvi de material genètic o bé una fusió Aquests tipus de processos no solament no augmenten el nombre d’individus de l’espècie no són, doncs, reproductors, sinó que en els casos de fusió de dues cèllules el disminueixen El recurs a processos sexuals es dóna sovint, en éssers primitius, en situacions de desgast ambiental En éssers superiors vegetals o animals el fenomen sexual continua essent diferent del reproductor, però es produeixen…