Resultats de la cerca
Es mostren 57 resultats
fatiga
Biologia
Disminució de la capacitat funcional d’un òrgan a conseqüència de la seva activitat excessiva.
fatiga
Biologia
Estat de cansament general a conseqüència d’una activitat molt intensa o prolongada, sigui física o intel·lectual.
sexducció
Biologia
Procés per mitjà del qual un o més gens d’un bacteri són transferits a l’ADN d’un altre bacteri per un factor F (o de fertilitat), en el decurs d’una conjugació bacteriana.
A conseqüència d’una sexducció, un bacteri pot esdevenir diploide per a certs gens
quiasmatípia
Diferències entre la teoria de quiasmatípia i la teoria clàssica de la formació de quiasmes
© Fototeca.cat
Biologia
Teoria que proposa que l’entrecreuament entre dues cromàtides en la meiosi podria esdevenir-se en una de les primeres etapes, com és ara el paquitè, en què s’aparellen els cromosomes homòlegs, i el quiasma es formaria a la metafase, un cop s’han de separar per a la divisió reduccional.
Així, la formació del quiasma sembla més aviat la conseqüència de l’entrecreuament, més que no pas la seva causa
ARNsi
Biologia
ARN d’interferència petit, de doble cadena, implicat en el procés d’interferència de l’ARN.
Es produeix com a conseqüència de la degradació específica de l’ARNds en fragments de 21-22 nucleòtids, mediada per l’enzim Dicer
camp animal
Biologia
Tipus de camp gradient situat en el pol animal o superior dels ous de regulació, que presenta un predomini del metabolisme dels glúcids, a causa de la precoç diferenciació morfològica i bioquímica de les cèl·lules en el sentit de la producció d’aquests composts químics.
L’efecte que decreix del pol animal al pol vegetatiu té com a conseqüència directa la formació de les estructures ectodèrmiques de l’embrió en estats més avançats del desenvolupament
automatisme cardíac
Biologia
Propietat per la qual el cor es contreu segons un ritme regular que no depèn de la innervació ni de cap influència exterior.
És conseqüència del particular capteniment de les fibres constitutives dels nòduls sinoauricular o de Keith i Flack i auriculoventricular o d’Aschoff i Tawara, del fascicle de His i de les fibres de Purkinje
axolemma
Biologia
Beina d’un axó.
Conté canals d’ions, i és responsable de mantenir el potencial de membrana de la neurona, és a dir, de regular el voltatge de l’axó i en conseqüència la transmissió de l’impuls nerviós
badall
Biologia
Inspiració bucal, profunda, llarga i involuntària, amb separació de les mandíbules i seguida d’una expiració també profunda i prolongada, sovint sorollosa.
Comporta sovint l’obturació de la trompa d’Eustaqui i, com a conseqüència, sordesa momentània Tradueix una dificultat o disminució de la respiració, deguda a la fatiga, al desig de dormir, al tedi, a la gana, al fred o a una calor excessiva També a vegades és símptoma de dispèpsia Pot ésser provocat també per mimetisme, naturalment inconscient
neurolèptic
Biologia
Farmàcia
Medicament psicodepressor, el qual té efectes farmacològics en el sistema nerviós central i perifèric i és utilitzat clínicament en el tractament de les psicosis greus.
Els neurolèptics no són medicaments hipnòtics ni anestèsics, però potencien l’efecte d’aquests Actuen blocant la mediació química de l’influx nerviós al nivell dels receptors de la dopamina Com a conseqüència, augmenta la síntesi i la degradació de la dopamina a les terminacions nervioses que l’alliberen El neurolèptic més conegut és la clorpromazina