Resultats de la cerca

Aquesta constància és deguda al fet que hi ha continuïtat en l’aportació de substàncies nutritives, i d’altra banda, hom elimina els productes d’excreció cellular i alhora l’excés de cèllules produïdes

La seva activitat és estimulada per l’hormona paratiroide El resultat de la seva actuació és la constant modelació de la forma dels ossos en període de creixement

Un exemple clàssic són les plomes dels ocells, que foren seleccionades inicialment per la seva capacitat de contribuir a mantenir la temperatura del cos constant i que van ser cooptades pel vol

Fou el primer de demostrar que el nombre de cromosomes és constant i característic en totes les cèllules de cada espècie d’organismes, com també que aquest nombre es redueix a la meitat en les cèllules germinals durant la maduració dels gàmetes meiosi i es restaura en el zigot, després de la fecundació

És considerat com un dels fundadors de la psicofísica, per tal com formulà la llei que porta el seu nom, sobre el caràcter constant del llindar diferencial relatiu de l’estímul sensible A partir d’aquesta llei, GTh Fechner elaborà la que ha estat coneguda com a llei de Weber-Fechner , o llei psicofísica Germà de Wilhelm Eduard Weber  

La dotació cromosòmica normal és constant per a cada espècie i varia d’una espècie a l’altra En els individus que es reprodueixen sexualment, apareixen les cèllules sexuals o gàmetes gàmeta, que tenen una dotació cromosòmica la meitat de la normal Així, l’home té una dotació de 46 cromosomes distribuïts en 23 parelles en les cèllules somàtiques cèllules diploides, 2n , mentre que les cèllules sexuals només tenen 23 cromosomes cèllules haploides, n

Organisme molt emprat en estudis de genètica i de desenvolupament embrionari, té un nombre constant de cèllules somàtiques 959 l’adult hermafrodita i uns llinatges cellulars invariants Fou el primer animal del qual es disposà de tota la seqüència del genoma, publicada al desembre del 1998 El seu estudi demostrà que els anomenats organismes superiors animals i plantes no difereixen gaire dels anomenats inferiors bacteris pel que fa a l’estructura genètica

Això suposa el manteniment d’un equilibri dinàmic entre la síntesi i la degradació dels composts macromoleculars, com els enzims, les proteïnes, les bases nitrogenades, etc És especialment notable en cèllules i teixits que els calgui adaptar-se ràpidament a condicions canviants degudes, per exemple, a l’alimentació exògena, com el fetge i la mucosa intestinal

Pot ésser únic o múltiple, i normalment es presenta a totes les cèllules Hom creu que prové d’unes regions dels cromosomes anomenades organitzadors nucleolars Al microscopi electrònic hom veu una estructura submicroscòpica que pot ésser formada per fibrilles irregulars o per masses homogènies és constant la presència de macromolècules de 150 Å El líquid nucleoplasmàtic penetra a l’interior del nuclèol, i hom creu que té relació amb la síntesi dels ribosomes El nuclèol desapareix en la telofase de la mitosi

Permet la possibilitat de proveir els genotips de la descendència d’una combinació de gens diferents a la de cadascun dels progenitors Aquest fet revesteix una importància evolutiva notable, puix que afavoreix la constant diversificació quantitativa dels caràcters presents a cada individu, i això fa que la selecció natural actuï sobre el conjunt de tots els caràcters en una determinada combinació —la de cada individu— d’una manera complementària a la que realitza sobre cada caràcter en concret Representa, per tant, un mecanisme d’adaptació al medi