Resultats de la cerca
Es mostren 127 resultats
mapa de cromosomes
Biologia
Diagrama que representa l’ordre lineal dels gens dins el cromosoma.
El mapa de cromosomes és construït a partir de les freqüències d’entrecreuament i de l’observació de les aberracions cromosòmiques Els mapes poden ésser de diferents tipus, però l’ordenació dels gens és sempre la mateixa en tots els mapes d’una determinada espècie
cromosoma

Esquema de l’estructura dels cromosomes
© Fototeca.cat
Biologia
Cadascun dels orgànuls cel·lulars que contenen els materials portadors de l’herència biològica.
En sentit estricte hom només utilitza aquest nom en el cas dels organismes superiors que tenen nucli diferenciat En els bacteris, el material hereditari és constituït per un filament tancat, circular, d’ADN Aquest filament, que alguns autors anomenen genòfor , pel fet d’acomplir la mateixa funció que els cromosomes pròpiament dits dels organismes eucariòtics, és designat, també, molt sovint, amb el nom de cromosoma , i àdhuc el filament d’ADN o ARN que constitueix el material genètic dels virus és anomenat així Els cromosomes en els organismes superiors són visibles, especialment durant els…
politènia
Biologia
Endomitosi en què els cromosomes duplicats no se separen, de manera que s’originen cromosomes gegants.
És un fenomen típic de teixits secretors d’insectes dípters, i també d’alguns protoctists, plantes i animals La presència d’aquests cromosomes duplicats fa que augmenti la capacitat secretora dels teixits on es troben, ja que s’incrementa la capacitat de transcripció de determinats gens
herència

En una parella de cromosomes homòlegs, cada gen té dos al·lels, cadascun dels quals pot ser dominant o recessiu (els primer s'indiquen amb lletra majúscula i els segons, amb minúscules)
© fototeca.cat
Biologia
Fenomen de transmissió d’un conjunt de caràcters congènits que té en potència o en realitat un individu d’una determinada espècie.
Cada grup d’éssers vius presenta unes característiques molt estables, que són les definidores del grup i que transmet indefectiblement als seus descendents Dins una espècie determinada hi ha una variabilitat en els caràcters no específics susceptible de perpetuar-se en els descendents a través d’uns mecanismes de transmissió anomenats gens gen, genotip, fenotip Cal fer una distinció entre l’herència dels caràcters qualitatius color dels ulls, albinisme, tipus de cabell, etc i l’herència dels caràcters de variabilitat contínua, és a dir, aquells en què les diferents manifestacions d’un…
dotació cromosòmica
Biologia
Conjunt de cromosomes presents en cadascuna de les cèl·lules d’un organisme(cariotip).
La dotació cromosòmica normal és constant per a cada espècie i varia d’una espècie a l’altra En els individus que es reprodueixen sexualment, apareixen les cèllules sexuals o gàmetes gàmeta, que tenen una dotació cromosòmica la meitat de la normal Així, l’home té una dotació de 46 cromosomes distribuïts en 23 parelles en les cèllules somàtiques cèllules diploides, 2n , mentre que les cèllules sexuals només tenen 23 cromosomes cèllules haploides, n
centimòrgan
Biologia
Unitat de distància entre gens als cromosomes en què la probabilitat d’entrecreuament és de l’1%.
La distància entre gens als cromosomes es mesura, segons les tècniques de genètica clàssica, per la freqüència d’entrecreuament entre els dos gens que es volen analitzar El nom de centimòrgan fou proposat per Alfred H Stutervant, primer genetista que utilitzà aquesta mesura per a fer cartografia de cromosomes, en honor al seu mestre, Thomas H Morgan, descobridor del lligament entre gens i de l’entrecreuament o intercanvi físic entre cromosomes
al·locíclia
Biologia
Diferències en l’enrotllament cromosòmic mostrades per cromosomes complets o segments cromosòmics, l’origen de les quals pot ésser genotípic, cel·lular o ambiental.
Les regions que sofreixen més sovint d’allocíclia són els centròmers, els telòmers i les regions organitzadores del nuclèol organitzador nucleolar Els cromosomes més freqüentment allocíclics són els cromosomes sexuals, els cromosomes B i els cromosomes limitats del sexe
entrecreuament

Entrecreuament que té lloc durant la meiosi
© Fototeca.cat
Biologia
Intercanvi de seccions entre cromosomes homòlegs i recombinació de llurs gens.
Aquest fenomen té lloc durant la profase de la meiosi i és degut a una atracció mútua i a l’apariament subsegüent de les parts dels cromosomes que presenten gens allels
meiosi

Fases successives de la divisió cel·lular d’una meiosi
© Fototeca.cat
Biologia
Procés de divisió cel·lular consistent en dues divisions nuclears que tenen lloc successivament i en les quals només hi ha una divisió longitudinal dels cromosomes.
La divisió meiòtica rep també el nom de divisió reduccional , perquè el nombre de cromosomes de les cèllules resultants és la meitat dels de la cèllula que es divideix En totes dues divisions del procés de la meiosi hom pot distingir les corresponents profase, metafase, anafase i telofase En la primera divisió, la profase consta de cinc estadis en l’estadi leptotè , el nucli de la cèllula és molt gran, i els cromosomes són llargs, prims i sense espiralització en l’estadi zigotè , les forces atractives fan que els cromosomes homòlegs s’aparellin amb…
diploïdia
Biologia
Qualitat de la cèl·lula el nucli de la qual té 2n cromosomes o de la fase d’un cicle biològic en què les cèl·lules són diploides.
Els cromosomes es presenten per parells, i els components de cada parell són homòlegs, de manera que tenen el doble dels cromosomes d’una cèllula haploide haploïdia
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina