Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
deglució
Biologia
Pas de substàncies des de la boca fins a l’estómac.
Consta de tres fases la bucal, la faríngia i l’esofàgica aquestes dues darreres són reflexes En la bucal, que és voluntària, el bol alimentari és aplicat contra el paladar per la llengua, la qual el desplaça cap a l’istme de la gola La fase faríngia comença amb la incomunicació nasal i, més tard, la laríngia mitjançant la inversió de l’epiglotis i l’elevació de la laringe encorbada La propulsió del bol alimentari al llarg de la faringe és ràpida Per contra, la fase esofàgica és més passiva i lenta, hi intervenen l’acció de la gravetat quan la ingestió és feta per un individu incorporat, el…
François Magendie
Biologia
Fisiòleg.
Fou professor de medicina al Collège de France Capdavanter en l’experimentació fisiològica i farmacològica, descobrí les funcions dels nervis raquidis i publicà treballs sobre el vòmit, l’esòfag i la deglució de l’aire Hom pot considerar-lo com un dels fundadors de la fisiologia cellular Introduí l’ús dels composts de iode, de brom, d’estricnina i de morfina en la medicina general De les seves obreses destaquen Précis élémentaire de physiologie 1816 i Journal de physiologie expérimentale 1821-31
centre
Biologia
Zoologia
Estructura anatòmica que dirigeix o coordina determinades funcions, especialment nervioses.
Els centres nerviosos, situats a la substància grisa, són formats pels cossos cellulars de les neurones es troben a l’encèfal, a la medulla espinal i als ganglis simpàtics Hi ha centres nerviosos sensititus, als quals arriben els estímuls sensititus perifèrics centres motors, que emeten impulsos que arribaran a tot el sistema muscular i centres simpàtics, als ganglis simpàtics i agrupats generalment en plexes Al còrtex cerebral hi ha els centres destinats a funcions específiques de sensibilitat, de moviment, de coordinació, etc centre acústic, de Broca o del llenguatge, gustatiu centres…
aparell bucal
Biologia
Zoologia
Conjunt de peces òssies, dèrmiques, còrnies, musculars, etc, que formen els elements típics de la boca, especialment els de finalitat mastegadora, premsora, digestiva i de deglució de l’aliment.