Resultats de la cerca

La cinina natural més coneguda és la cinetina, però l’activa acció estimulant d’alguns extrets naturals, com la llet de coco, sobre la divisió cellular és també deguda a substàncies d’aquesta mena Les cinines deriven de l’adenina

Si el desenvolupament és normal, del camp vegetatiu deriven les capes cellulars vegetatiu 1, vegetatiu 2, i micròmers en l’estadi de blàstula, d’on, més tard, donaran lloc a l’endoderm, al mesoderm mesenquimatós i a les espícules calcàries

S'origina de diverses maneres en els diferents grups animals, i hom l’anomena ectomesoderma o endomesoderma , segons que es formi per diferenciació del full extern o del full intern de l’estadi diblàstic En deriven la pell, el teixit conjuntiu, els ossos, els músculs, els òrgans d’excreció, les glàndules sexuals i l’epiteli del celoma

Es forma a partir del moment que les cèllules internes de la mòrula, en continuar segmentant-se, se separen per tal de formar una petita cavitat que va creixent de volum a mesura que creix la blàstula Del blastocel deriven, pels processos ulteriors de gastrulació i de neurulació, els teixits i els òrgans mesodèrmics de l’organisme adult

És format per cèllules estrellades amb grans espais intercellulars ocupats per una substància constituïda principalment per mucina És un teixit d’una gran potencialitat, car en deriven tot el teixit conjuntiu, l’esquelet dels vertebrats, el sistema circulatori i molts músculs Pràcticament, el mesènquima no existeix en els organismes adults, i les seves funcions immunològiques són efectuades pel sistema reticuloendotelial d’Aschoff

Consta de dues parts principals el trofectoderma, a la perifèria, del qual deriven els annexos embrionaris i part de la placenta, i el blastema embrionari, del qual deriva el nou organisme L’embrió ateny l’estat de blastocist en els primers dies de desenvolupament i roman lliure fins que esgota el material de reserva que conté l’ou després s’implanta en les cavitats de la mucosa de l’úter

Generalment les quimeres es formen a partir del callus d’un empelt N'hi ha dos tipus les quimeres sectorials , en les quals les dues meitats de cada fulla o branca són diferents i provenen l’una del patró i l’altra de l’empelt, i les quimeres periclinals , en què els teixits superficials deriven d’un dels genitors i els teixits interns de l’altre També poden ésser induïdes quimeres mitjançant l’aplicació de colquicina a una gemma, amb la qual cosa algunes de les cèllules meristemàtiques esdevenen poliploides i originen estirps de cèllules morfològicament diferents

Amb el microscopi òptic i la cèllula en estat interfàsic, el centre cellular apareix constituït dels elements següents una esfera directiva centrosfera feta de citoplasma, en la qual hom distingeix una zona cortical fosca i una altra de medullar més clara, i una part central que s’acoloreix molt fàcilment i que porta un centríol al centre Al començament de la mitosi, el citoplasma de l’esfera directiva es concentra i el hialoplasma dels voltants s’estratifica i forma un conjunt de filaments disposats com els radis d’una esfera, anomenat àster És admès que participa en la cinètica de la…