Resultats de la cerca

A partir del 1913 treballà a l’Hospital de l’Institut Rockefeller de Nova York Descobrí el paper de l’àcid desoxiribonucleic ADN en les mutacions experimentades per una soca de pneumococs, la qual cosa fou un pas important per arribar a descobrir la funció d’aquest àcid

Aquesta relació és específica així l’adenina A d’una cadena d’ADN només s’aparella amb la timina T de la cadena complementària AT, o amb l’uracil U en el cas de l’ARN AU De manera semblant, la guanina G s’aparella només amb la citosina ©, GC Les parelles de bases de les cadenes complementàries de polinucleòtids es troben unides per un gran nombre de ponts d’hidrogen àcid desoxiribonucleic àcid ribonucleic

Investigà en el camp de la física atòmica separació dels isòtops de l’urani i, més tard, féu estudis sobre difracció de raigs X, els quals permeteren a Watson i Crick de proposar un model nuclear de l’àcid desoxiribonucleic 1953 El 1962 compartí amb aquests dos investigadors el premi Nobel de medicina, que els fou atorgat pels descobriments referents a l’estructura molecular dels àcids nucleics i llur significació per a la transferència d’informació en la matèria viva

Juntament amb FHCrick, publicà a la revista Nature , l’any 1953, un model de l’estructura molecular de l’ADN en doble hèlix que ha servit per a explicar tant la duplicació de la molècula de l’àcid desoxiribonucleic duplicació de l'ADN com la transmissió de la informació genètica És autor de The Molecular Biology of the Gene 1965 i The Double Helix 1968 Compartí amb MWilkins i FHCrick el premi Nobel de medicina de l’any 1962 De 1988 a 1992 dirigí el Projecte Genoma Humà

Estudià l’estructura de l’àcid desoxiribonucleic per mitjà de la tècnica de difracció de raigs X Juntament amb JD Watson, elaborà una teoria sobre la mutació genètica basada en l’ordenació dels parells de bases específiques dins la cadena de l’ADN El 1961 descobrí que l’agrupament de les bases en triplets proporciona només 64 de les combinacions possibles entre els 20 aminoàcids fonamentals que formen la substància viva El 1962 compartí el premi Nobel de fisiologia i medicina amb MHF Wilkins i JD Watson per llurs descobriments sobre l’estructura molecular dels àcids nucleics

Pot existir en tres estats diferents En estat de bacteriòfag virulent o virió és format per un ‘cap’ gairebé polièdric de 50 a 100 µm de secció unit a una “cua” més prima mitjançant la qual es fixa a la paret del bacteri i la lisa en un punt mitjançant els enzims específics que conté El cap consta d’una coberta proteica i d’un nucli d’àcid desoxiribonucleic ADN que en el moment de la infecció és injectat al bacteri a través de la cua del virió El virió no és capaç de reproduir-se aïlladament i només la propietat de la infectivitat justifica la seva condició d’organisme viu L’ADN…

El nucli fou el primer orgànul conegut i el primer amb un nom, gràcies a les investigacions de Brown 1833 en cèllules d’orquídia i a les de Schleiden 1839 en cèllules animals Generalment és una esfera de 5 a 25 μ que pot tenir una gran varietat de formes i en la qual hom pot distingir diverses parts la membrana nuclear, el nuclèol, el reticle nuclear i el suc nuclear La membrana nuclear té uns 200 Å de gruix i és formada per dues capes foradades per porus de 500 Å i separades per un espai perinuclear que comunica amb el protoplasma mitjançant el reticle endoplasmàtic el nuclèol pot ésser únic…

La cèllula és la unitat bàsica dels éssers vius L’organisme humà és multicellular, format per milions i milions de cèllules es calcula que el cos d’una persona adulta és integrat per uns cent bilions de cèllules Són molt diferents les unes de les altres, amb una morfologia i una activitat fisiològica peculiar, segons els requeriments del teixit de què formen part Tanmateix, totes les cèllules presenten característiques comunes, tant morfològiques com fisiològiques La cèllula té una membrana que la separa del medi extern, i l’interior conté protoplasma —substància colloïdal de composició…