Resultats de la cerca

És aplicat a l’estudi dels bacteris i, a vegades, dels fongs Les tècniques més utilitzades es basen en la difusió en la massa d’un medi de cultiu sòlid, sembrat prèviament amb el germen en estudi, de l’antibiòtic que impregna un petit disc de paper dipositat sobre la superfície del medi si el germen és sensible a l’acció de l’antibiòtic no prolifera entorn del disc de paper, mentre que si és resistent prolifera de manera uniforme Bé que no sempre hi ha correlació entre els resultats obtinguts in vitro i els aconseguits in vivo , les dades que proporciona l’…

Té lloc quan la blàstula és reemplaçada per un disc embrionari, el qual, en els mamífers, correspon al blastema embrionari del blastocist

El pol oposat se segmenta i dóna lloc al disc germinatiu, que, al seu torn, dóna lloc a l’embrió És típic dels rèptils i els ocells

En els ous telolecítics d’alguns vertebrats i dels cefalòpodes, el blastoderma és un disc pla de cèllules situat en el pol animal blastodisc En els ous centrolecítics dels insectes, el blastoderma és una capa de cèllules que envolta completament la massa interna de vitel

A l’espècie humana té forma de disc bicòncau, de 7,5 μ de diàmetre, és anucleada i no es reprodueix Es formen a la medulla òssia vermella i són destruïts en el sistema reticuloendotelial i en la melsa La vida mitjana és de 120 dies i la xifra normal aproximada és de 5,4 milions per m 3 en l’home i de 4,8 milions per m 3 en la dona Tenen una triple funció actuen com a vectors del O 2 i del CO 2 gràcies a la presència a l’interior de l’eritròcit de l’hemoglobina, i consegüentment són importants per a la respiració tissular regulen en part l’equilibri acidobàsic contrarestant l’…

Hom distingeix la segmentació total , que afecta la totalitat de l’ou ous oligolecítics i heterolecítics, de la segmentació parcial , que afecta només una part de l’ou ous telolecítics i centrolecítics La segmentació total és igual quan tots els blastòmers són de la mateixa mida ous oligolecítics d’alguns equinoderms i és desigual quan els blastòmers més petits, o micròmers, són al pol superior de l’ou, mentre que els macròmers són al pol inferior cas general dels ous heterolecítics i de la majoria dels oligolecítics Segons la disposició dels blastòmers, hom parla de segmentació radial,…

Aquestes cèllules s’associen generalment en tricomes amb una paret cellular comuna a totes elles, però també poden viure lliures, en el qual cas tenen flagellació perítrica, a diferència de les beggiatoals, a les quals s’assemblen molt Viuen generalment a l’aigua, però es troben també en el tub digestiu de diversos animals, principalment vertebrats i artròpodes