Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
disjunció
Biologia
Separació normal dels cromosomes homòlegs durant la meiosi.
La manca de disjunció origina gèmetes euploides
disjunció articoalpina
Biologia
Disjunció característica de les àrees de distribució de molts organismes, com la llebre polar (Lepus timidus), la perdiu blanca (Lagopus mutus), la dríade (Dryas octopetala), el salze nan (Salix herbacea), que viuen només a la terra baixa de l’Àrtida i a les muntanyes de l’hemisferi boreal.
En general es tracta d’espècies que tingueren una gran expansió durant les glaciacions quaternàries i que després han hagut de retrocedir devers el nord i devers els cims de les altes muntanyes, mentre la terra baixa de les latituds mitjanes d’Euràsia i de l’Amèrica del Nord era ocupada per espècies més meridionals
quiasma
Biologia
Entrecreuament de dues cromàtides homòlogues durant la sinapsi en l’estadi diplotè de la profase, en la primera divisió de la meiosi.
El quiasma produeix una disjunció dels gens que resten a banda i banda del punt d’entrecreuament La freqüència amb què es presenten els quiasmes és proporcional a la longitud de les cromàtides i pot arribar a ésser de 10 quiasmes per cromàtide
àrea disjunta
Biologia
Àrea formada per diverses parts separades entre elles per extensions considerables de terres on el tàxon no existeix.
Moltes espècies pròpies de les zones fredes s’estenen, per exemple, d’una banda, per les terres àrtiques i subàrtiques, i de l’altra, per les altes muntanyes alpines Alps, Pirineus, Carpats, etc, però manquen a totes les terres situades entremig disjunció articoalpina
lleis de Mendel
Biologia
Lleis genètiques fonamentals formulades per J. Mendel com a resultat de nombrosos experiments amb vegetals.
Esquema illustratiu de la primera de les lleis de Mendel La primera llei de Mendel, o de la dominància , diu que hi ha una disjunció de les característiques en els híbrids Aquesta llei és anomenada actualment llei de la segregació gènica , o sia, que durant la meiosi es produeix la segregació o la disjunció dels allels d’un gen Mendel arribà a aquesta llei observant els resultats de molts encreuaments Per exemple, quan encreuava pesoleres de raça “gran” G amb pesoleres de raça “nana” g, en resultava una primera generació amb tots els individus de mida “gran” la…