Resultats de la cerca

Hom considera tres àrees principals de distribució de la fauna l’ artogea , la neogea i la notogea , la diferenciació de les quals s’explica per mitjà de la deriva dels continents L’artogea comprèn els continents septentrionals Europa, Àsia i l’Amèrica del Nord, Àfrica i la Indoxina, i alhora pot ésser dividida en quatre regions paleàrtica, neàrtica, etiòpica i oriental La neogea comprèn l’Amèrica Central i del Sud L’àrea notogea és formada pel continent d’Australàsia amb totes les seves illes, i hom la divideix en tres regions australiana, polinèsia i hawaiana Isolada des del…

Determina el diferent capteniment de les cèllules blastòmers que en ulteriors divisions se'n derivaran, i a partir de les quals es formaran els diferents òrgans o teixits

S'ocupa de la distribució geogràfica dels animals zoogeografia , de les plantes fitogeografia i àdhuc de l’home antropogeografia Al principi la biogeografia es limità a descriure aquesta distribució actualment, però, intenta d’explicar-ne les causes i la seva variació al llarg del temps, mitjançant l’ajut d’altres ciències biològiques i geològiques, com ara l’ecologia, la corologia, la biocenologia, la genètica de poblacions, la paleontologia i la paleoclimatologia Així, hom considera l’àrea actual de distribució d’una espècie o tàxon en funció de…

Aquestes cèllules tenen una acusada funció fagocitària i intervenen en la distribució dels glòbuls vermells, en la producció dels pigments biliars i en la defensa immunitària de l’organisme

La microflora dels micetòcits abasta l’insecte de nutrients que li són indispensables La seva distribució és irregular en certs teixits, com el budell, formant a cops acumulacions anomenades micètomes

L’estudi d’aquests caràcters, que es distingeixen perquè presenten una distribució contínua, ha demostrat la intervenció de diversos gens en la determinació d’una mateixa característica i el fet que, en moltes ocasions, també hi influeix l’ambient

Consta d’una o més poblacions aïllades geogràficament de l’àrea de distribució de l’espècie a què pertany A més, els individus tenen característiques morfològiques constants i hereditàries prou importants per a diferenciar-se clarament dels representants de l’espècie