Resultats de la cerca
Es mostren 49 resultats
sèrie vermella
Biologia
Successió de tipus cel·lulars que donen lloc a una cèl·lula de tipus eritrocitari.
sèrie blanca
Biologia
Successió de tipus cel·lulars que donen lloc a una cèl·lula de tipus leucocitari.
microtatobiotes
Biologia
Grup d’organismes procariotes que inclou els virus i les rickèttsies.
Alguns microbiòlegs li donen categoria taxonòmica de classe Manquen d’organització cellular i són paràsits intercellulars, almenys en alguns moments del cicle biològic
gàmeta
Biologia
Cadascuna de les cèl·lules haploides que en la reproducció sexual es fusionen i donen lloc al zigot.
Els gàmetes poden ésser morfològicament iguals isogàmeta o molt diferents heterogàmeta Els gàmetes mòbils reben el nom de planogàmetes , i els immòbils aplanogàmetes Molts organismes, com és ara l’home, presenten una heterogàmia denominada oogàmia , que es caracteritza pel fet de presentar un gàmeta immòbil gros i ric en substàncies òvul i un altre de petit, flagellat i mòbil espermatozoide
metàmer
Biologia
Cadascun dels segments embrionaris en què es divideix el mesoderma a cada costat de la corda dorsal.
Donen lloc, per un costat, a la musculatura de la paret dorsilateral del cos, i, per l’altre, a l’eix esquelètic dels vertebrats
leucotricàcies
Biologia
Família de bacteris de l’ordre de les beggiatoals formada per organismes que oxiden àcid sulfhídric (Thiothrix) i matèria orgànica (Leucothrix).
Tenen una estructura en tricomes incolors i fixos es reprodueixen fent llenegar l’extrem dels tricomes gonidis, els quals donen lloc a nous filaments
colesterolèmia
Biologia
Taxa de colesterol a la sang.
Normalment és de 150 a 270 mg/100 ml 3,7 a 7,0 m mol/l, dos terços dels quals es donen en forma d’èster
crinofàgia
Biologia
Autòlisi dels grans de secreció produïts per la cèl·lula en una quantitat superior a l’habitual.
Quan hi ha un excés de síntesi, els lisosomes primaris, d’origen golgià, entren en contacte amb els grànuls, donen lloc als crinolisosomes, i els enzims lisosòmics hidrolitzen els components del gra
autofàgia
Biologia
Procés pel qual una cèl·lula digereix part del seu citoplasma o orgànuls cel·lulars, per mitjà de vacúols digestius, formats a les membranes del reticle endoplasmàtic llis.
S'esdevé en el normal recanvi dels components del protoplasma i és més actiu en certs períodes de la vida, com ara el desenvolupament embrionari o la senescència, en què es donen grans modificacions i degradacions fisiològiques
mastigonema
Biologia
Cadascuna de les branques laterals dels flagels barbulats de les algues eucariotes, que els donen aspecte d’escombreta.