Resultats de la cerca
Es mostren 49 resultats
sèrie vermella
Biologia
Successió de tipus cel·lulars que donen lloc a una cèl·lula de tipus eritrocitari.
sèrie blanca
Biologia
Successió de tipus cel·lulars que donen lloc a una cèl·lula de tipus leucocitari.
gàmeta
Biologia
Cadascuna de les cèl·lules haploides que en la reproducció sexual es fusionen i donen lloc al zigot.
Els gàmetes poden ésser morfològicament iguals isogàmeta o molt diferents heterogàmeta Els gàmetes mòbils reben el nom de planogàmetes , i els immòbils aplanogàmetes Molts organismes, com és ara l’home, presenten una heterogàmia denominada oogàmia , que es caracteritza pel fet de presentar un gàmeta immòbil gros i ric en substàncies òvul i un altre de petit, flagellat i mòbil espermatozoide
microtatobiotes
Biologia
Grup d’organismes procariotes que inclou els virus i les rickèttsies.
Alguns microbiòlegs li donen categoria taxonòmica de classe Manquen d’organització cellular i són paràsits intercellulars, almenys en alguns moments del cicle biològic
metàmer
Biologia
Cadascun dels segments embrionaris en què es divideix el mesoderma a cada costat de la corda dorsal.
Donen lloc, per un costat, a la musculatura de la paret dorsilateral del cos, i, per l’altre, a l’eix esquelètic dels vertebrats
leucotricàcies
Biologia
Família de bacteris de l’ordre de les beggiatoals formada per organismes que oxiden àcid sulfhídric (Thiothrix) i matèria orgànica (Leucothrix).
Tenen una estructura en tricomes incolors i fixos es reprodueixen fent llenegar l’extrem dels tricomes gonidis, els quals donen lloc a nous filaments
colesterolèmia
Biologia
Taxa de colesterol a la sang.
Normalment és de 150 a 270 mg/100 ml 3,7 a 7,0 m mol/l, dos terços dels quals es donen en forma d’èster
crinofàgia
Biologia
Autòlisi dels grans de secreció produïts per la cèl·lula en una quantitat superior a l’habitual.
Quan hi ha un excés de síntesi, els lisosomes primaris, d’origen golgià, entren en contacte amb els grànuls, donen lloc als crinolisosomes, i els enzims lisosòmics hidrolitzen els components del gra
mastigonema
Biologia
Cadascuna de les branques laterals dels flagels barbulats de les algues eucariotes, que els donen aspecte d’escombreta.
conducció cardíaca
Estructures que componen un sistema de conducció cardíaca: 1, nòdul sinusal; 2, tractes internodals; 3, nòdul aurículo-ventricular; 4 feix de Hiss; 5, branca dreta; 6, branca esquerra; 7, xarxa de Purkinje
© Fototeca.cat
Biologia
Trasmissió dels canvis elèctrics que, originats en el nòdul del sinus auricular, donen lloc a les contraccions cardíaques.
Aquesta transmissió és feta a través d’un sistema específic de fibres musculars constituït pel nòdul auriculoventricular d’Aschoff-Tawara, el fascile auriculoventricular de Hiss amb les seves branques dreta i esquerra i les fibres de Purkyně