Resultats de la cerca

La fotosíntesi té lloc gràcies a l’existència de pigments específics en els cloroplasts bacterioclorofilla i clorofilles a, b, c, d i e com a pigments principals, i carotens i ficobilines com a accessoris, capaços d’absorbir l’energia i de transmetrela a la clorofilla Les molècules de pigment amb capacitat de transformar l’energia lumínica en energia química constitueixen els centres de reacció Moltes molècules de pigment només transporten l’energia absorbida fins al centre de reacció i constitueixen una pantalla La fotosíntesi El conjunt…

Els organismes que presenten autotròfia sintetitzen les complexes molècules orgàniques que constitueixen llur material cellular reduint matèria inorgànica procedent del medi mitjançant electrons que obtenen també de matèria inorgànica medial, d’una banda, i energia radiant fotolitotròfia o energia procedent de reaccions d’oxidoreducció quimiolitotròfia , d’una altra La fotolitotròfia, l’autotròfia clàssica, és la presentada per les plantes verdes, les quals utilitzen aigua com a font d’electrons, anhídrid carbònic i sals minerals nitrats, etc com a matèria…

Són fotolitòtrofs i anaerobis estrictes, utilitzen el diòxid de carboni com a font de carboni i l’àcid sulfhídric com a acceptor final d’electrons Llurs pigments assimiladors són característics Viuen generalment a les capes profundes de molts estanys d’aigües salabroses rics en àcid sulfhídric

El terme és aplicat principalment a la síntesi dels organismes autotròfics no dotats de clorofilla anomenats quimiòtrofs , els quals sintetitzen les substàncies orgàniques que incorporen a llur protoplasma partint de composts minerals reduïbles, com l’aigua, l’anhídrid carbònic, sals amoniacals, etc, i aprofitant l’energia despresa en processos d’oxidació de composts inorgànics, com és ara el pas de l’àcid nitrós a nítric per part dels bacteris nitrificants, del sulfur d’hidrogen a sofre com fan els sulfobacteris, de sals ferroses a fèrriques com els ferrobacteris, d’hidrogen molecular a…

Els fongs i molts bacteris presenten organotròfia

Permet obtenir imatges tridimensionals d’estructures pleomòrfiques, com ara cèllules senceres i elements subcellulars

El fonament de les tincions està en la capacitat selectiva i diferencial dels components per a retenir la matèria colorant L’afinitat per un colorant determinat pot ésser un caràcter fonamental de certes cèllules, com els leucòcits eosinòfils Els colorants dits àcids són àcids tenyits o les seves sals, i són emprats per a tenyir les estructures citoplasmàtiques Els colorants bàsics són bases tenyides o les seves sals, i hom els empra per a tenyir diverses estructures del nucli cellular Hom anomena tinció diferencial la que és efectuada mitjançant dos colorants, el primer dels quals és fixat…

L’opacador ofereix un camp molt fosc i uns contorns de la preparació molt vius Els opacadors més comuns són el fosfotungstat de sodi i el de potassi

Amb el microscopi òptic apareix com una massa fluida i homogènia, més o menys transparent, sovint més refringent que l’aigua Hom ha admès, durant molt de temps, tres parts fonamentals en el citoplasma l' ectoplasma o citoplasma perifèric, pràcticament adherit a la membrana esquelètica cellular, quan n'hi ha el tonoplasma o citoplasma , que limita els vacúols, i l' endoplasma , que correspon a la resta L’aigua és vital per al citoplasma, i la seva proporció varia molt entre les diferents cèllules i segons llur estat fisiològic Pot donar-s’hi en tres formes aigua lligada , que forma part d’un…