Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
espora
Biologia
Cèl·lula endògena que es forma en determinades condicions en certs bacteris, després de dues divisions successives del nucleoide, degeneració de tres dels quatre nucleoides formats, concentració i deshidratació del citoplasma entorn del quart d’aquests i formació d’una membrana resistent.
Són formes d’abiosi, molt més resistents a les temperatures elevades, a la dessecació, als desinfectants, etc, que les cèllules actives, per la qual cosa reben també el nom d' espores perdurants
germen
Biologia
Conjunt de cèl·lules reproductores o germinals.
Aquest terme és emprat en oposició a soma i com a sinònim de gàmeta, llavor, espora, zigot, etc
aplanòspora
Biologia
Espora que no posseeix orgànuls locomotors (cilis, flagels, etc).
És especialment freqüent en els rodòfits
germinació
Biologia
Botànica
Inici del desenvolupament d’una espora, d’un gra de pol·len o d’una diàspora qualsevol.
pedigrí
Biologia
Cultiu pur, a partir d’un sol individu, llavor o espora, per a l’estudi de la seva descendència.
mònada
Biologia
Cèl·lula única, produïda a partir d’una espora, en lloc de les quatre d’habituals, per efecte d’una anomalia meiòtica.
endòspora
Biologia
Espora perdurant pròpia dels bacteris de la família de les bacil·làcies i d’altres grups més o menys adaptats a la vida terrestre.
És una forma d'abiosi neoformada intracellularment a expenses de materials extracellulars Consta de protoplasma, membrana i paret cellular, còrtex i cutícula Les endòspores són capaces de resistir durant molt de temps una dessecació ambiental completa i temperatures superiors, en alguns casos, a 80°C, la qual cosa dificulta granment les esterilitzacions sanitàries i industrials
artròspora
Biologia
Espora perdurant que resulta de la separació de cèl·lules que formen un filament, usualment després d’un reforçament de la membrana i d’una deshidratació.
Les artròspores de les cianofícies són les més grans de totes i contenen reserves abundants També en presenten alguns bacteris, algues i fongs
bacteris
Estructura d’un bacteri
© Fototeca.cat
Biologia
Veterinària
Medicina
Classe de microorganismes unicel·lulars d’estructura protocariòtica, generalment heterotròfics i amb multiplicació per escissiparitat transversa.
Característiques generals dels bacteris És difícil de donar unes característiques generals dels bacteris, per tal com es tracta d’un grup d’organismes extraordinàriament diversificat que, a més, sol ésser definit negativament per aquells caràcters que el separen dels protozous, algues i fongs inferiors microscòpics Això no obstant, hom pot dir que la majoria dels bacteris són formats per un citoplasma granulós mancat de vacúols envoltat per una membrana citoplasmàtica que serveix de suport als enzims respiratoris i als eventuals pigments fotosintetitzadors manquen, doncs, al citoplasma…