Resultats de la cerca

En la seva obra Giornale de'Criselini 1759 establí una classificació de les roques en primitives poc o gens estratificades, sense fòssils, secundàries estratificades, fossilíferes i terciàries no consolidades o tendres sorres, argiles, etc

Estudiós de la microbiologia del sòl, fou el primer a identificar els actinomicets com a bacteris, i desenvolupà 1941 un sistema de classificació bacteriana Fou l’iniciador a l’URSS dels estudis sobre els antibiòtics 1938

Estudiós del sistema nerviós, investigà la fisiologia dels sentits, interpretà correctament el mecanisme de l’acte reflex, amb la seva relació amb la medulla, i descriví per primera vegada el reflex pupillar davant la llum, que avui porta el seu nom

Fou un destacat estudiós dels Pirineus i collaborà en la relació de nombroses excursions, de les quals redactà les parts topogràfica i geològica És particularment interessant la seva obra Le Capcir 1887, ja que es tracta del primer estudi naturalístic d’aquesta comarca pirinenca

Doctor en ciències naturals Professor auxiliar de mineralogia i botànica a la Universitat de València, encarregat de la càtedra de cristallografia Autor d' Estudios preliminares para la flora de las diatomeas de la región valenciana i d’un Manual de botánica descriptiva Dirigí La Semana Católica de València

Fill d’Arturo Caballero Segarés Catedràtic de fisiologia vegetal a la Universitat de Barcelona 1949, de la qual fou també rector 1971-73 Ha estudiat els ritmes de creixement de diverses plantes en conreus experimentals És autor d' Estudios fisiológicos relacionados con las fitohormonas en “Sternbergia lutea Gawl et Kerr" 1947, Ritmos de período largo en el crecimiento de las plantas 1969 i Estudi comparatiu del creixement de gramínies cultivades a Barcelona i en latituds més elevades 1969

Estudià a la Universitat de Minnesota i a l’Institut de Tecnologia de Califòrnia, on fou professor 1946-88 Doctor honoris causa per les universitats de Minnesota EUA i Umeaa Suècia, també fou un estudiós de la bioestadística i la meteorologia El 1995 rebé el premi Nobel de medicina i fisiologia, juntament amb Christiane Nüsslein-Volhard i Eric F Wieschaus, pels seus treballs en biologia bàsica i pels coneixements aportats sobre el control genètic del desenvolupament embrionari

Llicenciat en ciències naturals per la Universitat de Barcelona 1943, es doctorà a la Universitat Complutense de Madrid 1950 amb una tesi sobre entomologia Treballà com a investigador al Consell Superior d’Investigacions Científiques CSIC 1950-87 i com a docent a les universitats de Barcelona i Navarra L’any 1963 fundà el Centro Pirenaico de Biología Experimental de Jaca, del qual fou director durant vint anys Dirigí també l’Instituto de Estudios Pirenaicos 1966-84 i formà part de diversos comitès científics i institucions Publicà nombrosos treballs sobre la fauna i els sistemes naturals de…

Estudià medicina a València i Madrid i fou deixeble, a Jena, d’Ernst Haeckel Fou catedràtic d’anatomia a la Universitat de València 1875-1919, de la facultat de medicina de la qual fou degà 1896-1919 Inventà un miringotom trepanador que permetia d’obtenir una obertura permanent en el timpà Rigorós evolucionista, tingué una gran influència i féu de València el centre peninsular de difusió de l’evolucionisme el 1909 participà en la commemoració del centenari del naixement de Darwin celebrada a València Reconegut lliure pensador, la seva biblioteca contenia, al costat dels clàssics de l’…

Estudiós del comportament animal, fou un dels fundadors de l’etologia moderna, que divulgà amb obres, com ara Er redete mit dem Vieh, den Vögeln und den Fischen ‘Parlava amb les bèsties, els ocells i els peixos’, 1949, que obtingueren una gran popularitat Director del departament de fisiologia del comportament de l’Institut Max Planck en 1961-73, aquest any rebé, juntament amb NTinbergen i Kvon Frisch, el premi Nobel de medicina Aplicà les seves teories, que subratllen la importància de l’innatisme i l’ herència per damunt de la interacció amb el medi, al comportament humà Über…