Resultats de la cerca

Les homologies tenen una importància fonamental en la inferència filogenètica, ja que només aquestes poden donar informació sobre les relacions de parentiu entre organismes Així, el primer pas per a estimar les relacions evolutives és determinar quins trets són realment homòlegs A partir de dos caràcters, cal trobar correspondència topològica, embriològica i composicional entre aquests trets Posteriorment a l’obtenció d’un arbre filogenètic, es comprova si en efecte els dos caràcters són homòlegs verificant si han evolucionat únicament una vegada a partir d’un avantpassat comú…

El seu objectiu és entendre la vida social en termes genètics i moleculars, com ha evolucionat, com es controla i com afecta la mateixa estructura del genoma

Pertany a la classe dels Mollicutes , caracteritzada per l’absència de paret cellular Té el genoma més petit conegut, format per 580073 parells de bases d’ADN que codifiquen per 517 gens Hom suposa que ha evolucionat a partir de bacteris grampositius del grup Lactobacillus-Clostridium per la pèrdua de diversos gens, que limiten llur existència a formes paràsites

Hom l’anomena sovint fòssil vivent

El 1960 obtingué un màster per la Universitat de Wisconsin-Madison i es doctorà l’any 1963 per la Universitat de Califòrnia Berkeley Casada amb l’astrofísic Carl Sagan 1957, desenvolupà la seva tasca docent i de recerca a la Universitat de Boston 1966 i al Massachusetts Institute of Technology des del 1988 Fou també professora invitada en diverses universitats dels EUA i a l’estranger Popularitzà la divisió primària dels éssers vius en cinc regnes moners, protoctists, animals, plantes i fongs, d’acord amb les concepcions de Robert H Whittaker A partir de l’estudi de bacteris i protoctists…

Una de les principals troballes de l’evo-devo ha estat el paper que la duplicació de genomes ha tingut en l’evolució de les espècies En l’origen dels vertebrats s’han detectat dues duplicacions successives de tot o de bona part del genoma del cordat ancestral, el qual era morfològicament semblant a un amfiox actual, fet que alliberà un nombre considerable de gens de les seves tasques primigènies i permeté que es fixessin mutacions que els conferissin noves funcions Concretament, un dels grups de gens que es considera que han estat clau en els canvis morfològics dels vertebrats ha estat el del…

El mutacionisme fou reforçat en descobrir-se les lleis de Mendel, que permeten d’explicar el mecanisme mitjançant el qual les mutacions poden combinar-se i transmetre's El mutacionisme és útil per a explicar l’aparició d’espècies noves, i aclareix també molts altres fets evolutius