Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
arenavirus
Biologia
Grup de virus ARN de cadena senzilla que presenten un gran pleomorfisme, amb nucleocàpside de simetria complexa i embolcall extern, d’una mida que oscil·la entre 50 i 300 nm de diàmetre.
Pertanyen a aquest grup el virus de la coriomeningitis i els de les febres hemorràgiques americanes
borrèlia
Biologia
Gènere de bacteris mòbils, de l’ordre de les espiroquetals, que s’enrotllen en espiral, de 10 a 20 μm de llargada.
Contràriament a les altres espiroquetes es tenyeixen bé amb els colorants d’anilina Creixen malament en els medis de cultiu artificials, però bé en els embrions de poll B recurrentis, B duttonii, B turicatae, B parkeri, B hermisii són els agents causants de les diverses febres recurrents febre
espiroquetals
Biologia
Ordre de bacteris unicel·lulars no fotosintètics amb cèl·lules extraordinàriament llargues, que s’enrotllen en espiral i atenyen de 30 a 500 μ.
Tenen axostil i es mouen descrivint corbes cap endavant i cap endarrera, però mantenint sempre llur estructura helicoide Habiten generalment a l’aigua bruta i corrompuda Hi ha bacteris sapròfits i paràsits patogènics responsables de malalties, com la sífilis, infeccions ictèriques, febres recurrents, etc L’ordre es divideix en la família de les espiroquetàcies i la de les treponematàcies
enterobacteriàcies
Biologia
Família de bacteris gramnegatius en forma de bacils fermentadors dels glúcids.
Viuen adaptats a l’intestí de l’home i de molts animals, i quan viuen en altres medis és per una adaptació posterior No presenten espores Tenen importància sanitària, puix que, per exemple, els gèneres Shigella, Salmonella, Escherichia i Klebsiella són causants de malalties intestinals, com ara la disenteria bacillar, febres tifoides, paratifoides i colitis La transmissió d’aquests bacteris té lloc generalment per l’aigua de consum
salmonel·la
Biologia
Gènere de bacteris, de la família de les enterobacteriàcies, que comprèn bacils mòbils mitjançant flagel·lació perítrica (excepte S.gallinarum, responsable de la pesta de l’aviram, que és immòbil).
Fermenta la glucosa, el sorbitol i el mannitol, amb producció d’àcids i gas mai no fermenta la sacarosa, ni la salicina, ni l’adonitol No produeix indol del triptòfan i el resultat de les altres proves IMVIC és roig de metil positiu, butilenglicol negatiu i citrat positiu és a dir, IMVIC -+-+, gelatina negativa i lactosa negativa El gènere comprèn 600 serotips diferents, tots, però, amb les característiques esmentades La classificació més correcta de les salmonelles és basada en la natura de tres antígens somàtic O, flagellar H i capsular K o Vi Aquest gènere comprèn espècies causants de…
arbovirus
Biologia
Denominació genèrica dels virus que tenen artròpodes com a vectors.
És una denominació sense valor taxonòmic El nom prové de l’acrònim de l’anglès ARthropod-Borne-virus ‘virus transportat per artròpodes’ Són constituïts per ARN de cadena única, amb coberta protectora Els artròpodes mosquits i paparres no són afectats pels virus, els quals desenvolupen el cicle vital en els vertebrats que els primers parasiten Els arbovirus inclouen les famílies Flaviviridae , Togaviridae , Rhabdoviridae , Reoviridae i Bunyaviridae Hom n’exclou els gèneres Filoviridae i Arenaviridae, malgrat que provoquen malalties similars, com ara les febres hemorràgiques ,…
echovirus
Biologia
Espècie de virus dins del gènere enterovirus que poden causar diferents síndromes a humans, com ara meningitis, encefalitis, infeccions respiratòries, diarrees i febres exantemàtiques.
bacteris

Estructura d’un bacteri
© Fototeca.cat
Biologia
Veterinària
Medicina
Classe de microorganismes unicel·lulars d’estructura protocariòtica, generalment heterotròfics i amb multiplicació per escissiparitat transversa.
Característiques generals dels bacteris És difícil de donar unes característiques generals dels bacteris, per tal com es tracta d’un grup d’organismes extraordinàriament diversificat que, a més, sol ésser definit negativament per aquells caràcters que el separen dels protozous, algues i fongs inferiors microscòpics Això no obstant, hom pot dir que la majoria dels bacteris són formats per un citoplasma granulós mancat de vacúols envoltat per una membrana citoplasmàtica que serveix de suport als enzims respiratoris i als eventuals pigments fotosintetitzadors manquen, doncs, al citoplasma…