Resultats de la cerca

En la fecundació cal tenir en compte la procedència dels gàmetes, el lloc on es produeix la unió i les particularitats pròpies del procés Quant a la procedència dels gàmetes, ambdós poden provenir d’un mateix individu autogàmia, o bé es poden originar en individus diferents, com en el cas de la fecundació encreuada , que comporta un intercanvi genètic que condueix a la variabilitat, mentre que l’autogàmia condueix a l’homozigosi Els gàmetes que s’ajunten, bé que s’originin en individus diferents, poden ésser iguals morfològicament i fisiològicament, i en aquest cas…

Hom extreu l’ovòcit per mitjà d’una laparoscòpia sota anestèsia general, i hom el diposita en un medi complet de cultiu a 37°C d’altra banda hom recull l’esperma masculí i posa en contacte els espermatozoides amb l’ovòcit durant unes hores per tal que s’esdevingui la fecundació Un cop realitzada, hom transfereix l’ou fecundat en un altre medi de cultiu, on comença la segmentació al cap d’unes 30 hores, i a les 48 hores ja hi ha 4 cèllules L’embrió en fase de blàstula és reimplantat en el si de la matriu via vaginal sense anestèsia i, si no és rebutjat, prossegueix el seu normal…

Estudià a les universitats de Galles i Edimburg, on es doctorà el 1955 Incorporat a la universitat de Cambridge el 1963, reeixí a transferir embrions de rates d’una femella a una altra, determinà el procés de maduració dels òvuls humans i aconseguí de fecundar-ne in vitro 1969 En collaboració amb Patrick Steptoe, creador de la peritoneoscòpia, el 1977 obtingué òvuls ja madurs que foren sotmesos a fecundació externa i que, implantats dos dies després, donaren lloc al primer infant concebut fora del si matern 1978 Aquestes tècniques, posteriorment difoses, han estat objecte de…

Aquesta fecundació continua amb el desenvolupament de l’individu

Comença en la fecundació en què el zigot és cèllula única i totipotent i passa per la divisió cellular intensa amb desplaçaments de cèllules i per llur diferenciació embriogènesi la segona fase mena a la maduresa sexual, que en certs animals passa per processos metamòrfics El 1884 Haeckel propugnà que l’ontogènesi reprodueix la filogènesi, és a dir, que cada individu passa —en la seva pròpia evolució— per les etapes que la seva espècie ha passat en el decurs de l’evolució biològica

L’autogàmia mena a l’homozigosi En les plantes fanerògames en què es dóna l’autogàmia, els gàmetes masculins que fecunden els gàmetes femenins del pistil d’una flor poden procedir de pollen d’aquesta mateixa flor autogàmia estricta o de pollen d’una altra flor de la mateixa planta gitonogàmia si el pollen procedeix d’una altra planta, que és el fenomen oposat a l’autogàmia, hom parla d' allogàmia En els animals és poc freqüent, puix que en general cal una fecundació encreuada que comporti un intercanvi gènic La presenten algunes espècies de gastròpodes i, especialment, alguns…

En éssers vivents primitius bacteris i protists el sexe es manifesta en una polarització poc marcada entre dos individus es produeix una conjugació amb intercanvi de material genètic o bé una fusió Aquests tipus de processos no solament no augmenten el nombre d’individus de l’espècie no són, doncs, reproductors, sinó que en els casos de fusió de dues cèllules el disminueixen El recurs a processos sexuals es dóna sovint, en éssers primitius, en situacions de desgast ambiental En éssers superiors vegetals o animals el fenomen sexual continua essent diferent del reproductor, però es produeixen…

Atès que els éssers vius moren, cal que es reprodueixin per garantir la supervivència de l’espècie Constitueix un fenomen generalitzat que es manifesta a diversos nivells En el nivell molecular , es tradueix en la duplicació d’una molècula química —l’ADN—, que conté la informació necessària per a bastir una cèllula o un organisme amb les característiques fonamentals del progenitor o progenitors duplicació de l’ADN En el nivell cellular , és relacionada amb el creixement de la cèllula, que és limitat, car la relació entre la superfície i el volum minva en créixer la cèllula i no pot…

És característica de certs grups d’algues, especialment dels rodòfits tricogàmia, on es realitza a l’atzar, sense intervenció d’atracció quimiotàctica