Resultats de la cerca
Es mostren 38 resultats
flagel
Biologia
Prolongació citoplasmàtica filiforme, llarga i contràctil, única o múltiple, que serveix com a òrgan de la locomoció en protozous, gàmetes mòbils, bacteris, etc.
Els flagels de les cèllules eucariòtiques s’inicien en els corpuscles basals del citoplasma, que es comuniquen amb el centríol mitjançant un filament o rizoblast els flagels dels bacteris mostren, al microscopi electrònic, tres cadenes enrotllades en hèlix de constitució proteica Es mouen a una gran velocitat i descriuen una superfície cònica que en les cèllules lliures provoca un moviment helicoide i en les fixes serveix per a treure les partícules alimentàries El nombre, les característiques i la disposició dels flagels varien segons les espècies
flagel·lat | flagel·lada
brucel·làcies
Biologia
Família de bacteris de l’ordre dels eubacterials integrada per bacteris gramnegatius molt petits i pleomòrfics, paràsits obligats de molts animals, entre els quals l’home.
Són immòbils o bé es mouen per flagels perítrics Els gèneres més importants són Pasteurella pasteurella, Brucella brucella, Haemophylus hemòfil i Bordetella bordetella bordetella
centríol
Biologia
Orgànul situat al mig de la centrosfera del centre cel·lular i que, tant estructuralment com funcionalment, en constitueix la part més important.
Es divideix durant la interfase i participa en la cinètica de la mitosi i en la formació de cilis, flagels, axostils, filaments parabasals i rizoplasts
parabasàlids
Biologia
Grup taxonòmic d’excavats constituït per protozous flagel·lats la majoria dels quals simbiòtics amb animals.
Tenen els flagels ordenats en un o més grups que es localitzen a prop de l’extrem anterior de la cèllula i són mancats de mitocondris
brevibacteriàcies
Biologia
Família de bacteris de l’ordre dels eubacterials integrada per petits bacils grampositius, més aviat curts, sovint pigmentats.
Són mòbils, amb flagels perítrics o, més rarament, amb un flagel únic Poden ésser aerobis o anaerobis facultatius, però només fermenten els sucres aeròbicament Viuen sapròfits al sòl, a les aigües continentals i a la mar
cinètida
Biologia
Aparell de locomoció que tenen certes cèl·lules lliures (bacteris, ciliats, flagel·lats), amb el qual es poden desplaçar en llur medi ambient, orientant-se per estímuls físics o químics.
La cinètida més simple té solament uns quants filaments citoplasmàtics, però en el cas general és constituïda per mastigosomes que es prolonguen en cilis o flagels i que són units al centre cellular per fibrilles, anomenades desmoses
biconts
Biologia
Grup taxonòmic d’organismes eucaris que es ramifica al primer node de llur filogènia, com a grup germà dels uniconts.
Quant a la morfologia es caracteritzen per tenir, en la seva forma ancestral, dos flagels, que després molts dels seus descendents perderen de manera secundària Dins el grup dels biconts hom troba les plantes, les algues i la majoria de protists
bacteroïdàcies
Biologia
Família de bacteris de l’ordre dels eubacterials; de forma bacil·lar, a vegades amb ramificacions, són d’un marcat pleomorfisme i gramnegatius.
Són mòbils per flagels perítrics, o immòbils, i són anaerobis estrictes, ocasionalment microaeròfils Generalment fermenten hidrats de carboni simples produint àcids Han estat trobats a l’intestí i a membranes mucoses d’animals de sang calenta A vegades són patògens
Titanospirillum velox
Biologia
Bacteri espiril aïllat als tapissos microbians del delta de l’Ebre, molt més gran que qualsevol altre del seu grup.
Aquest espiril, el nom del qual significa ‘espiril gegant i veloç’, fou descobert a la península dels Alfacs per investigadors de la Universitat de Barcelona i de la Universitat de Massachusetts Presenta dos plomalls de flagells, un a cada extrem, amb més de 60 flagels cadascun que permeten que es desplaci a gran velocitat