Resultats de la cerca
Es mostren 20 resultats
vacuna genètica
Biologia
Medicina
Vacuna derivada d’un fragment d’ADN de l’organisme patogen.
Es produeix inserint un gen de l’organisme patogen en un fragment circular d’ADN bacterià, un plasmidi que actuï de vector Aquest fragment s’injecta intramuscularment, o bé es projecta sobre la pell mitjançant una pistola gènica, que l’impulsa amb força suficient perquè travessi la pell i es fixi en el teixit muscular Un cop el sistema ha entrat dins el nucli d’una cèllula, comença a produir els antígens necessaris per a provocar la immunitat, emprant el sistema transcripcional i traduccional de la cèllula hoste Aquests antígens són alliberats al medi extracellular o…
deleció cromosòmica
Biologia
Aberració cromosòmica consistent en la pèrdua d’un fragment de cromosoma.
Des del punt de vista evolutiu, és la pèrdua d’un grup de gens de l’interior o de l’extrem del cromosoma En tenir lloc el trencament en una porció interior del cromosoma, els dos extrems es confegeixen i creen un cromosoma deficient, que no pot tornar a la condició normal Si la pèrdua és considerable, generalment és letal per als organismes diploides, a causa d’un desequilibri genètic En els organismes heterozigòtics per un parell d’allels, en existir una deleció es produeix el fenomen de la pseudodominància
fagsmidi
Biologia
Vector híbrid amb característiques de plasmidi i de fag emprat en enginyeria genètica i preparat mitjançant un procediment experimental.
Els fagsmidis poden autoreplicar-se com un plasmidi o com un fag, a elecció de l’investigador, ja que contenen un fragment d’ADN plasmídic i un altre de fàgic, implicats en els respectius processos de replicació
cosmidi
Biologia
Partícula fàgica semblant al bacteriòfag Lambda preparada mitjançant un procediment experimental.
Els cosmidis poden autoreplicar-se perquè estan construïts a partir d’un plasmidi que conté un fragment de ADN del bacteriòfag Lambda que codifica la seqüència del punt de reconeixement denominat regió cos , d’aquí el seu nom del sistema d’empaquetament de l’esmentat bacteriòfag
insert
Biologia
Fragment d’ADN que ha estat inserit en un vector mitjançant tècniques d’enginyeria genètica.
marcador de seqüència expressada
Biologia
Fragment petit d’ADN, de 200 a 500 parells de bases, de seqüència i localització conegudes.
S'expressa en un moment donat i s’utilitza com a balisa assenyaladora en la cartografia del genoma
amplificació gènica
Biologia
Producció de moltes còpies d’un mateix gen per replicació selectiva d’un fragment determinat de l’ADN.
El cas més estudiat és el de la seqüència genètica que serveix de codi per a la síntesi de l’ARN ribosòmic en els ovòcits dels amfibis, la qual s’amplifica de mil a cinc mil vegades
esquistòcit
Biologia
Fragment cel·lular de formes i mides diverses resultant de la ruptura d’un eritròcit, generalment com a conseqüència d’un dany mecànic en la membrana.
El dany en la membrana de l’eritròcit se sol produir per la interacció amb endoteli deteriorat o amb dipòsits de fibrina Una de les causes més comunes de la formació d'’esquistòcits són les anèmies hemolítiques microangiopàtiques també se n’identifiquen, entre d’altres, en la púrpura trombocitopènica trombòtica i en la síndrome hemolítica urèmica
sonda
Biologia
Fragment d’àcid nucleic marcat radioactivament, que s’utilitza en tècniques d’hibridació molecular per a detectar seqüències complementàries entre una gran quantitat de DNA no complementari.
Posteriorment hom detecta la posició de la sonda mitjançant una autoradiografia
enginyeria genètica

Producció d’insulina per enginyeria genètica
© Fototeca.cat
Biologia
Conjunt de tècniques per mitjà de les quals hom modifica la dotació gènica d’un organisme, afegint-li un segment d’ADN (gens) d’un altre organisme.
Pel fet que l’ADN és l’estructura responsable de la producció de proteïnes transcripció, traducció i, en general, de tota la producció cellular, l’enginyeria genètica es fonamenta en la introducció de nous patrons d’ADN dins el sistema genètic d’un organisme per tal de fer-li sintetitzar proteïnes que altrament no sintetitzaria Per bé que a la pràctica de l’enginyeria genètica hom no ha exclòs els organismes superiors, és en els microorganismes unicellulars on més s’ha desenvolupat, i especialment en el bacteri Escherichia coli , pel fet d’ésser el més estudiat i conegut per la genètica…