Resultats de la cerca
Es mostren 24 resultats
gemmació
Biologia
Tipus de reproducció asexual, molt freqüent en protozous, esponges, cnidaris, briozous i tunicats.
En els animals unicellulars la gemmació s’inicia en la divisió mitòtica del nucli, en emigrar una de les dues parts formades a la superfície cellular, on es forma una protuberància o gemma que, més tard, es desprèn, acompanyada d’una porció de citoplasma i d’una membrana que l’envolta, i constitueix una cèllula filla En els animals pluricellulars la gemma és formada per un grup de cèllules que, despreses o no del cos del progenitor, es desenvolupen i donen lloc a un nou individu
aplanòspora
Biologia
Espora que no posseeix orgànuls locomotors (cilis, flagels, etc).
És especialment freqüent en els rodòfits
determinant antigènic
Biologia
Petita regió de la molècula de l’antigen que permet el desencadenament de la resposta immune.
És freqüent que cada antigen disposi de múltiples determinants antigènics
coaptació
Biologia
Ajust dimensional idoni entre dos òrgans formats independentment en el decurs del desenvolupament d’un mateix individu (l’aparell musical dels grills, p ex) o de dos individus de diferent sexe (els òrgans copuladors, p ex).
És freqüent en la majoria dels embrancaments animals, dels protozous als mamífers
binucleat | binucleada
Biologia
Dit de la fase del cicle vital que presenta aquesta mena de cèl·lules, com és freqüent en molts fongs.
pseudopodi
Rizomastigí ( Mastigamooeba aspera ) amb pseudopodis
© Fototeca.cat
Biologia
Prolongació protoplasmàtica temporal de la cèl·lula.
És acompanyada de corrents de flux de protoplasma, que li permet de traslladar- se òrgan locomotor i atrapar els aliments fagocitosi És freqüent en protozous, cèllules sanguínies, etc
recombinació mitòtica
Biologia
Mecanisme mitjançant el qual els gens situats a diferents cromosomes homòlegs passen a formar part del mateix cromosoma, com a resultat d’un entrecreuament durant la mitosi.
No és un procés gaire freqüent, malgrat que es dóna en algunes espècies d’éssers vius, com en la mosca de la fruita Drosophila melanogaster Se'n desconeix el significat biològic, però és un procés molt utilitzat en investigació per a esbrinar la funció dels gens
ovovivípar | ovovivípara
Biologia
Zoologia
Dit de l’animal ovípar en el qual l’ou roman a l’interior de l’aparell reproductor de la mare fins que l’embrió ateny el desenvolupament total i, fent obrir l’ou, surt a l’exterior juntament amb les restes de la closca.
L’ovoviviparisme, freqüent en alguns insectes, certs taurons, alguns saures i alguns ofidis, com els escurçons, pot tenir com a finalitat augmentar la protecció de l’embrió o bé, com s’esdevé en els escurçons, en els quals la formació de l’ou és a la fi de la tardor, evitar que la freda temperatura hivernal afecti l’embrió